Premi Joan Fuster d'assaig

Premi Joan Fuster d'assaig

Tipus	guardó
Epònim	Joan Fuster i Ortells
Part de	Premis Octubre
Estat	Espanya

El Premi Joan Fuster d'assaig és un premi literari en llengua catalana convocat per Edicions 3i4 i entregat dins els Premis Octubre celebrats cada any al País Valencià. Porta el nom de l'assagista valencià Joan Fuster.

Al premi hi poden optar totes les obres, inèdites i en llengua catalana, d'assaig i té una dotació de 6.000 euros.

Guanyadors

• 1972: El fet lingüístic com a fet social, de Francesc Vallverdú
• 1973: País perplex, de Josep Vicent Marquès
• 1974: Republicans i camperols revoltats, d'Alfons Cucó
• 1975: La via valenciana, d'Ernest Lluch
• 1976: Raons d'identitat del País Valencià: Pèls i senyals, de Dolors Bramon, Teresa Carnero Arbat, J.A. Martínez-Serrano, Màrius García Bonafé i Vicent Soler i Marco
• 1977: Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià, de Jordi Ventura
• 1978: Lingüística i qüestió nacional, de Sebastià Serrano
• 1979: Desert
• 1980: Desert
• 1981: Contra moros i jueus, de Dolors Bramon
• 1982: Fuster portàtil, de Josep Iborra
• 1983: Les cendres de maig: Material per a la crítica dels projectes alternatius, d'Ernest García i Emèrit Bono
• 1984: Crítica de la nació pura, de Joan Francesc Mira
• 1985: Desert
• 1986: De impura natione, de Damià Mollà i Eduard Mira
• 1987: Desert. Es publiquen els dos llibres finalistes: Document 88, de diversos autors, i La Pesta Blava, de Vicent Bello.
• 1988:
  • València, 750 anys de nació catalana, de Josep Guia
  • Els Països Catalans i Espanya: Ser o no ser, de Pep Solervicens i Bo
• 1989: Desert
• 1990:
  • L'esperit de la ciència, de Xavier Duran i Escribà
  • És més simple encara, digueu-li Espanya, de Francesc de Paula Burguera
• 1991: Deu daus, d'Agustí Pons i Mir
• 1992: El rostre de l'altre: Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas, de Xavier Antich
• 1993: La mirada de Narcís, d'Anna Papiol i Constantí
• 1994: Cultura de masses i postmodernitat, d'Enric Marín i Otto i Joan Manuel Tresserras
• 1995: La temptació de la memòria, de Pau Viciano Navarro
• 1996: La via africana, d'Alfred Bosch
• 1997: Joan Roís de Corella: La importància de dir-se honest, de Stefano Maria Cingolani
• 1998: Despintura del Jo, de Carles Hac Mor
• 1999: Dislocacions, de Ferran Sáez Mateu
• 2000: Aprés la mort, d'Albert Toldrà i Vilardell^[1]
• 2001: Joan Fuster, converses filosòfiques, de Júlia Blasco Serra
• 2002: Euram 2010: Una geografia necessària, de Josep Vicent Boira i Maiques
• 2003:
  • Ficcions còmplices, de Joan Garcia del Muro
  • El nacionalisme que ve, d'Antoni Vives i Tomàs
• 2004: Elogi de la memòria, de Santi Vila
• 2005: Desert
• 2006: Simenon i la connexió catalana, de Xavier Pla i Barbero
• 2007: Una geografia imaginària: Mèxic i la narrativa de l'exili, de Carlos Guzmán Moncada
• 2008: Realisme i nació: Un assaig de filosofia impura, d'Antoni Defez i Martín
• 2009: Franco contra Flash Gordon, per Vicent Sanchis i Llàcer
• 2010: Paisatge, territori i societat civil, de Joan Nogué i Font^[2]
• 2011: Agent 447, de Gemma Aguilera Marcual
• 2012: Un antídot contra l'extrema dreta, de Toni Cruanyes^[3]
• 2013: Economia de l'absurd: Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina, de Josep Burgaya^[4]
• 2014: El periodisme després de Twitter: Notes per repensar un ofici, d'Albert Sáez^[5]
• 2015: Valencians sense ADN: Relats dels orígens, de Ferran Garcia-Oliver
• 2016: Soldats del no-res, de Joan Garcia del Muro
• 2017: Les altres catalanes: Memòria, identitat i jo autobiogràfic en la literatura d'immigració, de Margarida Castellano Sanz
• 2018: Les ciutats de lluny de Josep Pla d'Antoni Martí Monterde.^[6]
• 2019: L'eternitat enamorada, de Josep Igual ^[7]
• 2020: Els marges dels mapes, d'Àlex Matas^[8]
• 2021: Fuster i els mallorquins. El debat identitari a la Mallorca tardofranquista, de Gabriel Ensenyat^[9]
• 2022: desert^[10]
• 2023: Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de La mort i la primavera, de Neus Penalba.^[11]

Referències

1. «El més enllà medieval». Avui, 13-04-2001. [Consulta: 27 març 2018].
2. ^{[enllaç sense format]} http://www.naciodigital.cat/noticia/19316/joan/nogu/premi/joan/fuster/assaig/octubre Article a Nació Digital
3. Serra, Montserrat. «Carod-Rovira guanya el Premi Octubre de narrativa i es reivindica com a escriptor». Vilaweb, 28-11-2012. [Consulta: 29 octubre 2012].
4. «Els Premis Octubre reconeixen Josep Burgaya en assaig, Miquel Bezares en poesia i declaren desert el premi de narrativa». 324.cat, 27-10-2014. [Consulta: 25 octubre 2014].
5. Serra, Montserrat. «Un assaig sobre la crisi del periodisme en l'era de Twitter, d'Albert Sàez, marca els Premis Octubre 2014». VilaWeb, 25-10-2014. [Consulta: 25 octubre 2014].
6. Martí Monterde, Salvador Company i Carles Mulet, guanyadors dels Premis Octubre, vilaweb, 27 d'octubre de 2018
7. «Premis Octubre». edidions 3i4. [Consulta: 2 novembre 2020].
8. Aliaga, Xavier. «Ramon Ramon, Jordi Valls, Àlex Matas i Ferran Joanmiquel, els nous Premis Octubre de 2020». ElTemps.cat, 02-11-2020. [Consulta: 9 abril 2021].
9. Camps Barber, Esperança «Els Premis Octubre celebren el cinquanta aniversari en plena forma». Vilaweb, 30-10-2021 [Consulta: 30 octubre 2021].
10. Camps Barber, Esperança «Laia Llobera, Antoni Mas i Sergio Baos guanyen uns Premis Octubre que celebren Joan Fuster». Vilaweb, 30-10-2022 [Consulta: 30 octubre 2022].
11. «Premis Octubre 2023: cavalcant entre ombres i lladrucs amb la cara ben alta» (en catalan), 11-06-2023. [Consulta: 28 novembre 2023].

Enllaços externs

• Bases del Premi Joan Fuster Arxivat 2006-07-24 a Wayback Machine.