El Premi Espiral Maior de Poesia fou creat en 1992 per Edicións Espiral Maior dirigit a autors novells, menors de 35 anys i sense obra publicada. El premio no té pas dotació econòmica i consisteix en la publicació de l'obra per l'editorial convocant.
A partir de 1999 el premi es va obrir a tots els creadors (tinguin o no obra publicada i independentment de l'edat). Des de l'any 2006 també es concedeix a obres en portuguès, i des de 2008 Ámbito Cultural d'El Corte Inglés dona suport amb 15.000 euros, que el converteixen en un dels més dotats d'arreu de la Península Ibèrica.[1] El jurat era format per Xosé María Álvarez Cáccamo, Xavier Rodríguez Baixeras i Miguel Anxo Fernán-Vello.
Guanyadors
- 2009: Rosa Alice Branco, O gado do Senhor.[2]
- 2008: Amadeu Baptista, Açougue.
- 2007: Yolanda Castaño, Profundidade de campo.
- 2006:
- 2005: Manuel Darriba, Vostede non sabe con quen está a falar.
- 2003: Luísa Villalta, En concreto.[4]
- 2002: Xoán Xosé García, In-ventos.
- 2001: Estíbaliz Espinosa Río, Número e.
- 2000: Charo Pita, Desde Arcadia para Govinda.
- 1999: Manuel Forcadela, Morte do fadista.
- 1998: Mário Herrero Valeiro, No limiar do silêncio.
- 1997: Carlos Penela, As linhages do frio.
- 1996: Emma Couceiro, Humidosas.
- 1995:
- 1994: Francisco Souto, Thanatos ou as árvores do incesto.
- 1993: Martín Veiga, Das últimas ruínas.
- 1992: Rafael Lema, Cemiterio das gaivotas.
Referències
