El premi Concepció Rabell fou un guardó a la composició musical i a la creació literària instituït per la Fundació Concepció Rabell, creada pel marmessor del llegat de Concepció Rabell i Cibils, el seu cunyat i mecenes Rafael Patxot. Es va atorgar per primera vegada el 1920 i s'atorgava en categoria musical i en categoria literària.
Música
Se'n feren catorze edicions entre els anys 1920 i 1936 (1920, 1921, 1924, 1925, 1926, 1927, 1928, 1929, 1930, 1931, 1933, 1934, 1935 i 1936), i es concedien el dia 8 de maig, en commemoració del centenari de Concepció Rabell. Rafael Patxot, en crear els premis, es reservà tres drets: escollir una de les categories del concurs en cada convocatòria, nomenar un dels tres membres del jurat i publicar les millors composicions premiades. Les obres premiades passaven a formar part de l'arxiu de l'Orfeó Català, que es reservava el dret d'execució de les obres premiades.[1][2]
Hi participaren compositors prestigiosos, com Eduard Toldrà, Amadeu Cuscó, Francesc Civil, Joan Baptista Lambert, Manuel Blancafort, Joaquim Serra i Blanca Selva.[3][4]
Guanyadors
selecció
Literatura
A partir de 1922, el de literatura s'adjudicava anualment al millor llibre de prosa literària (contes, narracions, viatges, quadres històrics, etc. - exclosos el teatre i la novel·la) escrit en català i publicat dintre dels dos anys anteriors a la cerimònia dels Jocs Florals de Barcelona, que era quan s'atorgava el premi.
Per participar-hi s'havien d'enviar dos exemplars de l'obra a l'adreça de l'Administració del Consistori dels Jocs Florals de Barcelona, que era qui decidia el premi.
Guanyadors
- 1922. Els herois, Prudenci Bertrana
- 1923. Ànimes atuïdes, Josep Roig i Raventós
- 1924. Els Sants de Catalunya, Llorenç Riber
- 1925. no s'atorga
- 1926. L'ingenu amor, Carles Riba
- 1927. Una mica d'amor, Joan Puig i Ferreter
- 1928. La caravana, Josep Maria Millàs-Raurell
- 1929. El pont de la mar blava, Lluís Nicolau d'Olwer
- 1930. La ratlla, Alfons Maseras
- 1931. Rondant la nit, Josep Lleonart i Maragall
- 1932. Tres narracions, Alexandre Font i Pla[5]
- 1933. Magda la generosa, Joan Mínguez i Defís[6]
- 1934. Estampes, Alfons Maseras
- 1935. Aquella Barcelona, Joaquim Maria de Nadal i Ferrer
- 1936. Viatge a Catalunya, Josep Pla
- 1948. El somriure dels Sants. Miquel Llor[7]
Referències
- ↑ Fons Premis Concepció Rabell i Cibils. Fitxa de descripció del fons. Barcelona: Orfeó Català, s.a.
- ↑ «Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vídua Romaguera». Revista Musical Catalana. Butlletí Mensual de l'Orfeó Català, núm. 193-197, Gener-maig 1920, pàg. 32-34.
- ↑ «Col·leccions digitals: Fons Concepció Rabell, al web del Centre de Documentació de l'Orfeó Català». [Consulta: 26 desembre 2017].
- ↑ Narváez Ferri, Manuela. L'Orfeó Català, cant coral i catalanisme (1891-1951) [tesi doctoral]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2005, p. 680.
- ↑
«Premi Concepció Rabell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Guixeras, David «Els articles de Joan Mínguez (1900-1960) a La Veu de l'Empordà». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Vol.: 33, 2000.
- ↑ Per edicions posteriors a 1948 vegeu la sèrie «Jocs Florals» a l'Arxiu Històric de l'Institut d'Estudis Catalans.
