Prefectura Autònoma Tibetana de Gannan

Prefectura Autònoma Tibetana de Gannan

Tipus	autonomous prefecture ^(en)
Localització
34° 59′ 04″ N, 102° 54′ 35″ E
Estat	República Popular de la Xina
Província	Gansu
Conté la subdivisió	Hezuo ^(en) Jonê County ^(en) Lintan County ^(en) Luqu County ^(en) Maqu County ^(en) Têwo County ^(en) Xiahe County ^(en) Zhugqu County ^(en)
Població humana
Població	640.106 (2000) (17,49 hab./km²)
Geografia
Superfície	36.593,55 km²
Identificador descriptiu
Codi postal	747000
Fus horari	UTC+08:00
Prefix telefònic	941
Lloc web	gnzrmzf.gov.cn

La Prefectura Autònoma Tibetana de Gannan (en xinès:甘南藏族自治州 ; pinyin: Gānnán Zàngzú Zìzhìzhōu; en tibetà: ཀན་ལྷོ་བོད་རིགས་རང་སྐྱོང་ཁུལ་; Gainlho Poirig Ranggyong Kü) és una prefectura autònoma del sud de la província de Gansu, Xina. Inclou Xiahe i el monestir de Labrang, Luqu, Maqu i altres ciutats i pobles de majoria tibetana. Gannan té una superfície de 40.898 km² i la seva capital és Hezuo (Zoi). Inicialment, quan es va proclamar el districte autònom de Gannan, la seu del districte es trobava a la ciutat de Labrang, a Xiahe.

Població

Segons el cens del 2010, Gannan té 689.132 habitants ^[1] i una densitat de població de 17,14 habitants per km².

Grups ètnics de Gannan, segons el cens de 2000

Nacionalitat	Població	Percentatge
Tibetans	329.278	51,44%
Han	267.260	41,75%
Huis	41.163	6,43%
Monguor	939	0,15%
Dongxiangs	258	0,04%
Manxús	257	0,04%
Salars	222	0,03%
Mongols	215	0,03%
Altres	514	0,09%

Transport

La carretera principal que travessa la prefectura és l'autopista G213. El 2013 es va inaugurar l'Aeroport Xiahe de Gannan.

Subdivisions

La prefectura té una ciutat de nivell de xian, i set xians.

Map
Hezuo (city) Xian de Lintan Xian de Jonê ※ Xian de Zhouqu Xian de Têwo Xian de Maqu Xian de Luqu Xian de Xiahe ※ ＊ ＊ Lianhuashan National Nature Reserve
Name	Hanzi	Pinyin	Tibetà	Wylie	Població (Cens 2010)	Area (km²)	Densitat(/km²)
Ciutat de Hezuo	合作市	Hézuò Shì	གཙོས་གྲོང་ཁྱེར།	gtsos grong khyerZoi Chongkyir	90,290	2,670	33.81
Xian de Lintan	临潭县	Líntán Xiàn	ལིན་ཐན་རྫོང་།	lin than rdzongLintain Zong	137,001	1,557	87.99
Xian de Zhuoni	卓尼县	Zhuóní Xiàn	ཅོ་ནེ་རྫོང་།	co ne rdzongJonê Zong	100,522	5,694	17.65
Xian de Zhugqu	舟曲县	Zhōuqū Xiàn	འབྲུག་ཆུ་རྫོང་།	'brug chu rdzongZhugqu Zong	132,108	3,010	43.88
Xian de Diebu	迭部县	Diébù Xiàn	ཐེ་བོ་རྫོང་།	the bo rdzongTêwo Zong	52,166	5,108	10.21
Xian de Maqu	玛曲县	Mǎqū Xiàn	རྨ་ཆུ་རྫོང་།	rma chu rdzongMaqu Zong	54,745	10,190	6.72
Xian de Luqu	碌曲县	Lùqū Xiàn	ཀླུ་ཆུ་རྫོང་།	klu chu rdzongGluqu Zong	35,630	5,298	6.72
Xian de Xiahe (o Sangqu)	夏河县	Xiàhé Xiàn	བསང་ཆུ་རྫོང་།	bsang chu rdzongSangqu Zong	86,670	6,674	12.98

Història

El 1980 es van trobar restes humanes que s'han identificat com a denissovanes, un hominí que va viure fa 160.000 anys, i curiosament a una altitud de 3.280 msnm. La troballa la va fer un monjo en una cova sagrada de la muntanya de Dalijiashan, prop del monestir de Baishiya, a Xiahe.^[2]

L'agost de 2010, uns esllavissaments de terra a causa de les inundacions van provocar més de 700 morts i més de 1.100 desapareguts al xian de Zhugqu.^[3] En saber la notícia, l'onzè panchen-lama Gyancain Norbu, va fer donació de 50.000 iuans a la ciutat, i pregà pels habitants de les diverses ètnies.^[4]

Economia

Agricultura i artesania

La Prefectura Autònoma Tibetana de Gannan disposa d'un sector agrícola important compost d'agricultura, ramaderia i explotació forestal. També hi ha instal·lacions de producció d'energia elèctrica.

Kim Yeshi va iniciar, el 2007, el projecte Norlha, en el qual treballen un centenar d'artesans a la població de Zorgey Ritoma, els quals produeixen, a partir de la llana del iac, teles, plaids i bufandes, que es distribueixen en botigues de grans marques.^[5][6]

Urani

La Prefectura té mines d'urani, explotades des de la dècada de 1980 a Têwo. El militant ecologista Sun Xiaodi afirma que ha estat testimoni de greus contaminacions radioactives a causa de l'explotació de la mina d'urani i va cridar l'atenció a les autoritats durant més de deu anys, cercant el suport de la població mitjançant demandes. La mina fou tancada oficialment el 2002, però l'administració hauria continuat explotant el mineral radioactiu per al profit personal. Sun Xiaodi fou arrestat el 2005 i 2006 i posat sota arrest domiciliari. L'1 de desembre de 2006 va rebre el premi Nuclear-Free Future Award (Futur Sense Nuclear).^[7]

Referències

1. Cens de 2012 http://www.geohive.com/cntry/cn-62.aspx Arxivat 2015-07-02 a Wayback Machine.
2. De Miguel, Mar. «Mandíbula de Xiahe» (en castellà). El Mundo, 01-05-2019. [Consulta: 4 novembre 2019].
3. Le Monde - Chine : plus de 700 morts dans des glissements de terrain LEMONDE.FR avec Afp | 10.08.10
4. (anglès) Panchen Lama prays for mudslide victims, China Daily, 15 juin 2010.
5. «NORLHA-CHÂLES EN LAINE DE YAK / (province du Gansu – 甘肃) « Nicely Made in China» (en francès). Nicely Made in China, 21-10-2010. Arxivat de l'original el 2011-06-26. [Consulta: 13 novembre 2019].
6. «La laine de yak équitable très prisée des grands couturiers» (en francès), 07-04-2012. [Consulta: 13 novembre 2019].
7. AsiaNews.it. «Environmental activist who exposed radiation pollution in Gansu denied medical treatment». [Consulta: 13 novembre 2019].