És una cavitat eventualment excavada en una zona ombrívola i revestida de pedra encaixada en forma de circumferència. Acabada en cúpula falsa. En el seu centre hi ha una obertura de 0,65 x 0,60 metres i en el lateral una altra d'1,20 x 0,60 d'amplada. La seva alçada és de 9 metres per un diàmetre de 5'50 metres.[1]
Història
Del 1707 al 1785, segons diversos documents, el dit Pou del Gel o de la Neu era del Comte de Santa Coloma i que l'arrendava al millor postor per l'espai d'un any. Aquest tenia l'obligació d'omplir-lo de la manera que fos per tal de servir a la vila i entregar a l'Ajuntament sis arroves de glaç per la Festa Major. L'Ajuntament era qui normalment arrendava o rearrendava parcialment tots els drets del Comte.[1] El preu de la venda del glaç era fixat prèviament pel Comte, reservant-se la Jurisdicció Civil i Criminal.[1] L'arrendatari tenia doncs l'obligació d'omplir-lo i ho feia amb la neu que queia, amb el glaç de les voreres del riu i també amb el glaç de la bassa del Molí de la Torre que es troba a un centenar de metres. El pou es troba al peu del camí dels molins o camí del molí del Sol.[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,3«Pou de gel». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 novembre 2015].
.jpg)
