El portuguès oliventí[1] (també conegut com a portuguès d'Olivença,[2] en portuguès: português oliventino/português de Olivença) és la varietat dialectal de la llengua portuguesa pròpia de les poblacions d'Olivença, Táliga i dels llogarets propers. Actualment el portuguès a Olivença i a Táliga no té cap reconeixement per part de l'Estat Espanyol que administra aquestes viles després de la Guerra de les Taronges. Portugal no reconeix la sobirania espanyola en la regió i afirma que aquests territoris li pertanyen.[3][4] Ja no es parla a Táliga.[5]
Fruit dels dos segles d'administració espanyola i aïllament de la resta de Portugal el portuguès oliventí és ara una parla moribunda; els joves ja no el parlen, i només ho fan alguns vells.[1][6] El portuguès va deixar de ser la llengua de la vila a partir de la dècada de 1940, procés accelerat per la política de castellanització duta a terme per l'Espanya franquista.[6][7][8]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Hoy. «Portugués oliventino en conserva». www.hoy.es. [Consulta: 13 gener 2017].
- ↑ El mirandés: situación sociolingüística de una lengua minoritaria en la zona fronteriza portugués-española (en castellà). Academia Llingua Asturiana, 2009. ISBN 9788481684612.
- ↑ Trofa, O Notícias da. «Olivença é Portugal. É bom não esquecer!». www.onoticiasdatrofa.pt. [Consulta: 13 gener 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Olivenza (Badajoz), zona de conflicto internacional. Noticias de Mundo». El Confidencial.
- ↑ «Olivença, português, cultura». Port.Pravda.Ru.
- ↑ 6,0 6,1 Hoy. ««En la época de Franco, los libros sobre Olivenza estaban prohibidos». hoy.es». www.hoy.es. [Consulta: 13 gener 2017].
- ↑ Hoy. ««Con el franquismo, la Olivenza portuguesa se difuminó bastante». hoy.es». www.hoy.es. [Consulta: 13 gener 2017].
- ↑ SOL, Jornal «Olivença. Além Guadiana, fala-se cada vez mais português». Semanario SOL.
