Ponç de Trípoli

Plantilla:Infotaula personaPonç de Trípoli
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 1090 Modifica el valor a Wikidata
Mort25 març 1137 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (32/42 anys)
Terra Santa Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort en combat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Trípoli (1112–1137) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCecília de França (1112 (Gregorià), 1115 (Gregorià)–1137 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FillsRamon II de Trípoli Modifica el valor a Wikidata
ParesBertran de Sant Gèli Modifica el valor a Wikidata  i Helie de Burgundy Modifica el valor a Wikidata
GermansGuy II de Ponthieu
Joan I d'Alençon Modifica el valor a Wikidata

Ponç de Tolosa o Ponç de Trípoli (vers 10961137) fou comte de Trípoli de la casa roergata de Tolosa, del 1112 a 1137. Era fill de Bertran I de Tolosa (a vegades Bertran II de Tolosa) més conegut com a Bertran I de Sant Gèli, i d'Elena de Borgonya.

Biografia

Fou nomenat comte a l'edat de 15 anys, a la mort del seu pare, i la successió no va plantejar problemes. Per apaivagar-se la rivalitat amb Antioquia, la seva educació militar fou confiada a Tancred de Galilea, i després es casà amb la seva vídua Cecília de França.[1][2] La seva esposa aportà al matrimoni dos castells: Rugia i Arcekar, i el sogre li transferí en el seu testament el Crac dels Cavallers.[3]

El 1113 Ponç participà amb Roger de Salern en la campanya militar contra l'atabeg de Mossul[4] i el 1115 acompanyant-lo de camí a Apamea participà en la batalla de Sarmin.[5]

El 1118, a la mort del rei Balduí I de Jerusalem, es va reconèixer vassall del seu successor, el rei Balduí II de Jerusalem, a condició que Balduí II anés al seu castell i el rei s'avingué.[6] L'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè va morir el mateix any i els francs van haver de fer front a un Islam que s'organitzava i intentava unificar-se, sota la direcció de Zengi, atabeg de Mossul i d'Alep. Aquest últim intentava dominar el califat, situat a Bagdad, abans d'unificar la Síria musulmana i d'atacar els croats, cosa que va donar un respir a aquests últims.

Una guerra de desgast s'instal·là fins al 1135, data en què Zengi va passar a l'ofensiva contra Antioquia. La primera derrota fou el 1119 quan, Roger de Salern no esperà a la seva arribada en l'anomenat Ager Sanguinis.[7] La següent gran derrota fou el 1125 en la batalla d'Azaz, després del qual s'acordà una treva.[8] A començaments del 1126 Ponç demanà suport a Balduí II per muntar setge a Rafanea.[9]

El 1132, Alícia, princesa d'Antioquia entrà en rebel·lió contra el regent Folc V d'Anjou i Ponç decidí secundar-la.[10] Establí el seu quarter general a prop de Castell Roig, on fou derrotat per Folc i després van fer les paus.[11]Aquell any els turcmans atacaren Montferrand i Ponç hagué de demanar suport a Folc, però no va poder evitar que capturessin el seu fill Ramon.[12]

Zengi va reconquerir un gran nombre de ciutats del principat i després va envair el Comtat de Trípoli. Ponç l'esperava a Mont Pelegrí. La batalla es va lliurar el març del 1137 i va quedar indecisa fins que Ponç fou fet presoner per homes de Zengi que havien penetrat a la seva tenda de campanya. Lliurat a l'atabeg, fou immediatament executat.[13]

Matrimoni i fills

Es va casar a Trípoli el 1115 amb Cecília de França († després del 1145), vídua de Tancred d'Hauteville, príncep d'Antioquia, filla de Felip I de França, rei de França i de Bertrada de Montfort. D'aquest matrimoni van néixer:

Referències

  1. Grousset, 1981, p. 198.
  2. Richard, 2010, p. 96.
  3. Richard, 2010, p. 100.
  4. Setton, 1969, p. 402.
  5. Setton, 1969, p. 450.
  6. Setton, 1969, p. 417.
  7. Richard, 2010, p. 149.
  8. Setton, 1969, p. 425.
  9. Setton, 1969, p. 426.
  10. Richard, 2010, p. 162.
  11. Setton, 1969, p. 433.
  12. Richard, 2010, p. 161.
  13. Setton, 1969, p. 437.

Bibliografia

  • Grousset, René. L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient. París: Payot, col. «Bibliothèque historique», 1981. ISBN 2-228-12530-X. )
  • Déjean, Jean-Luc. Les comtes de Toulouse (1050-1250). Fayard, 1971. 
  • «Els comtes de Trípoli». Foundation for Medieval Genealogy.
  • Richard, Jean. Histoire des Croisades. París: Pluriel, 2010. 
  • Setton, Keneth. A History of the Crusades, volume I.. Madison: The University of Wisconsin Press, 1969. 

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!