Pont de Constantí el Gran

Infotaula edifici Pont de Constantí el Gran
Nom en la llengua original	(bg) Константинов мост
Epònim	Constantí I el Gran
Dades
Tipus	Pont romà i estructura romana
Construcció	328
Característiques
Mesura	10 () × 2.437 () m
Travessa	Danubi
Hi passa	via romana
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sucidava (Romania) ^(en)
43° 45′ 49″ N, 24° 27′ 25″ E

El Pont de Constantí el Gran (en búlgar: Константинов мост, Konstantinov most; en romanès: Podul lui Constantin cel Mare) era un pont romà sobre el Danubi utilitzat per reconquerir Dàcia. Es va completar el 328 dC ^[1] i va romandre en ús durant quatre dècades.^[2]

Es va inaugurar oficialment el 5 de juliol del 328 dC en presència de l'emperador Constantí el Gran.^[3] El pont de Constantí es considera el pont fluvial antic més llarg i un dels més llargs de tots els temps ^[4] amb una longitud total de 2.434 metres, 1.137 metres dels quals abastaven la llera del Danubi.^[5]

Construcció

Era una construcció amb pilars de maçoneria i pont d'arc de fusta i amb superestructura de fusta. El va fer construir Constantí el Gran ^[6] entre Sucidava (actual Coràbia, comtat d'Olt, Romania) i Oescus (moderna Gigen, província de Pleven, Bulgària),.^[7][8] Aparentment, el pont es va utilitzar fins a mitjan segle IV, la principal raó d'aquesta suposició era que Valent va haver de creuar el Danubi utilitzant un pont de vaixells a Constantiana Daphne durant la seva campanya contra els gots el 367.^[9]

Mentre Luigi Ferdinando Marsigli intentava localitzar el pont al segle XVII, Alexandru Popovici i Cezar Bolliac van continuar aquesta recerca al segle XIX. Però els primers descobriments científics reals van ser realitzats per Grigore Tocilescu i Pamfil Polonic el 1902. El 1934, Dumitru Tudor va publicar el primer treball complet sobre el pont i l'últim enfocament sistemàtic a la riba nord del Danubi el va realitzar el 1968 Octavian Toropu.^{[cal citació]}

Mapa del segle XVII: representació del pont de Trajà

La longitud del pont era de 2.434 metres amb una coberta de fusta amb una amplada de 5,75 metres a 10 metres sobre l’aigua.^[2] El pont tenia dos pilars a cada extrem, que servien de porta per al pont.

Vegeu també

• Arquitectura romana
• Enginyeria romana

Referències

1. «NOTES». Bvau.ro. [Consulta: 19 novembre 2016].
2. Gherghe, P. Noi date în legătură cu podul lui Constantin cel Mare de la Sucidava. 40. minac.ro, 2007, p. 359–369. 
3. Madgearu, 2013, p. 311.
4. Galliazzo 1994
5. Both figures from: Tudor 1974; Galliazzo 1994
6. «Constantine's Bridge at Celei (Celei/Ghigi, 328)». Structurae. Janberg. [Consulta: 19 novembre 2016].
7. «CCA 2008». www.cimec.ro.
8. «Pamfil Polonic' Manuscripts» (en romanès). Cimec.ro. [Consulta: 19 novembre 2016].
9. Kulikowski, Michael. Rome's Gothic Wars. Cambridge University Press, 2007, p. 116–117. ISBN 978-0-521-84633-2. 

Bibliografia

• Madgearu, Alexandru. Operaţiuni militare la nord de Dunăre comandate de Constantin cel Mare, în Cruce şi misiune (en romanès), 2013. 
• Galliazzo, Vittorio. I ponti romani. Catalogo generale, 1994. ISBN 88-85066-66-6. 
• Tudor, D. Les ponts romains du Bas-Danube, 1974. 

Enllaços externs

• Pont de Constantí a wikimapia.org