La pomera de cafres (Dovyalis caffra)[2] és un arbre de talla mitjana a gran, natiu del sud d'Àfrica. La seva distribució s'estén des del Riu Kei al sud, cap al nord al llarg del costat est del continent fins a Tanzània. Els fruits madurs són saborosos, reminiscents d'una petita poma.
Descripció
Fruit de Dovyalis caffra.FruitsVista de la planta.
Se'l troba als boscos de tipus sec on creix fins a una alçada de 6 m. A boscos oberts més humits aconsegueix la seva talla màxima de 8-9 metres. És un arbre bastant desordenat, amb espines afilades de 3 a 6 cm de longitud situades a la base de les fulles. Les gemmes a la base de l'espina produeixen raïms de fulles simples ovades disposades alternativament i de 3-6 cm de llarg.
Les flors són discretes, solitàries o agrupades, sense pètals. És una planta dioica, amb flors masculines i femenines en plantes separades, encara que algunes plantes femenines són partenogenètiques.
El fruit és una baia groga brillant o taronja globosa de 2,5 a 4 cm de diàmetre, amb la pell i la carn d'un color uniforme i que conté diverses llavors petites. La producció és sovint abundant, doblegant amb el seu pes les branques durant l'estiu. Són sucosos, saborosos i molt àcids.
Cultiu i usos
És una planta alimentària tradicional a l'Àfrica, aquest fruit poc conegut té el potencial de millorar la nutrició, estimular la seguretat alimentària, fomentar el desenvolupament rural i donar suport a la protecció de la terra sostenible.[3]
Els seus fruits són sovint menjats secs, o ruixats amb sucre per complementar la seva acidesa natural. A part de ser menjar fresc, amb aquest fruit es pot elaborar a melmelada, i també fer-lo servir com un popular adobat o usat en postres.
Encara que és natiu d'Àfrica, s'ha introduït també al Mediterrani, Califòrnia, Florida i altres regions amb climes subtropicals i temperats amb hiverns suaus. En aquests llocs és amb més freqüència conreat com a planta ornamental, essent popular com una impenetrable tanca. És tolerant a la sal i a la sequera, essent molt útil per a ambients costaners a regions seques.
Encara que és una espècie subtropical, Dovyalis caffra és capaç de sobreviure a temperatures tan baixes com -6 °C. Els jardiners que volen fruits requereixen una planta femenina; és ideal tenir plantes femelles i mascles fèrtils. Es propaguen per llavor. Les plantes donen fruit després de quatre anys.
Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
González Ramírez, J. 2010. Flacourtiaceae. En: Manual de Plantas de Costa Rica. Vol. 5. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (editors). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 782–816.
Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. E. Berry & O. Huber Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
Linares, J. L. 2003 [2005]. Listado comentado de los árboles nativos y cultivados en la república de El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
«Dovyalis caffra». PlantZAfrica. Arxivat de l'original el 2016-11-28. [Consulta: 19 gener 2010].
«Dovyalis caffra». Árboles ornamentales. José Manuel Sanchez de Lorenzo Cáceres.. [Consulta: 19 gener 2010].
.svg){kind=icon}
