El pollancró[1][2] (Cyclocybe cylindracea), també anomenat bolet d'arbre, bolet de pollanc, clopissa,[3] flota d'arbre i flota de poll
| Cyclocybe aegerita | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Superregne | Holomycota |
| Regne | Fungi |
| Fílum | Basidiomycota |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Strophariaceae |
| Gènere | Cyclocybe |
| Espècie | Cyclocybe aegerita Vizzini, 2014 Cyclocybe aegerita |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Agaricus aegerita |
| Sinònims | |
El pollancró[1][2] (Cyclocybe cylindracea), també anomenat bolet d'arbre, bolet de pollanc, clopissa,[3] flota d'arbre i flota de pollancre,[2] és una flota que creix sobre fusta i estellicons preferentment d'espècies del gènere Populus i Salix.[4]


Bolets en flotes atapeïdes, sovint d'entre 10-20 exemplars; bolet de fins a 20 cm de diàmetre, de convex a aplanat; llisa, rugosa o arrugada radialment; superfície bru fosc de jove, pàl·lida en madurar fins gairebé blanca, però mantenint el centre sempre més fosc; marge irregular, fissurat radialment en envellir.
Làmines adnates o lleugerament decurrents; blanquinoses, més tard beix i finalment brunes
Cama llarga, que pot superar el diàmetre del barret; cilíndrica o lleugerament aprimada cap el peu; blanca; llisa però en envellir lleugerament esquamosa des de sota l'anell fins al peu; anell súper, membranós, blanc però es tenyeix interiorment de bru per les espores.
Carn ferma al barret, friable a la cama; de blanca a crema; dolça al tast, d'olor entre afruitada i vinassa[1][2][4]
Comú; durant la primavera i des de la tardor a principis d'hivern, prefereix períodes frescals; des de l'estatge montà a la terra baixa i litoral; sobre fusta de planifolis, vius i morts, i estellicons; més sovint de pollancres i salzes, però també lledoner, figuera i arbres ornamentals en jardins i parcs[1][4][5]
L'espècie es va publicar com Cyclocybe aegerita en el Index Fungorum.[6] Aquest era el nom provisional previst inicialment. Posteriorment es va canviar a Cyclocybe cylindracea, però no va aparèixer així a Index Fungorum. Posteriorment es va esmenar en una segona publicació.[7] Per tant, Agrocybe aegerita i Cyclocybe aegerita són sinònims de Cyclocybe cylindracea, que és el nom prioritari[7]
Són semblants el socarrenc primerenc o pollancró primerenc (Agrocybe praecox) i el socarrenc arrugat (Agrocybe rivulosa). Ambdós tenen la carn amb olor i gust farinaci. El primer disposa de cordons miceliars blancs units al peu; el segon té la superfície del barret amb nombrosos plecs radials[4]
Comestible. Molt apreciat[2]

Es cultiva de manera dirigida sobre troncs de pollancre i salzes. També sobre substrats de serradures esmenades amb segó i esterilitzades.
Es creu que ja es conreaven entre els romans.[8]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.