Les restes de l'antic poblat de Fullola, en complet abandonament en l'actualitat, el formen la torre de defensa, d'alçada considerable i punt més elevat del poblat; l'església, pròxima a la torre i formant amb ella el nucli central; i les cases.[1]
Les cases més properes al nucli són també les pitjor conservades, pràcticament cobertes de vegetació. Només se'n veuen els fonaments i alguna paret de maçoneria ordinària. Una mica més allunyades del nucli central es conserven algunes cases disseminades utilitzades ocasionalment amb fins agrícoles.[1]
Història
Totes elles conserven detalls que denoten el seu origen medieval, arcs apuntats i de mig punt, grosses parets de maçoneria; utilització de carreuat, etc., diferenciant-se de les altres construccions rurals de secà de la comarca, més reduïdes i senzilles i d'obra de maçoneria en sec.[1]
L'antic poblat està situat en un monticle al fons de la vall del barranc de Fullola. La primera referència escrita sobre Fullola data de 1208. El 1216, el rei Jaume I atorga la carta de població de Fullola i terme, separant-lo del territori de Montcada. Pere Nebot i successors rebien en propietat el poblat de Fullola, juntament amb el castell, la torre, cases i terres confrontades amb els termes de Tivissa, Camarles i altres.[1]
No es té coneixement de quan i perquè fou abandonat, però el seu final esdevingué en ser atacat i destruït totalment.[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,4«Poblat de Fullola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
