Una planta paràsita és aquella en què una part o tota la seva subsistència deriva d'una altra planta o d'un fong. Hi ha unes 4.100 espècies de plantes paràsites dividides en unes 19 famílies de plantes amb flors.[1] Les plantes paràsites tenen unes arrels modificades denominades haustoris que penetren dins l'hostatger i es connecten al xilema, al floema o a tots dos. Hi ha els següents tipus de plantes paràsites:
1a. Paràsit obligat – una planta paràsita que no pot completar el seu cicle vital sense un hostatger.
1b. Paràsit facultatiu – un paràsit que pot completar el seu cicle vital independent d'un hostatger.
2a. Paràsit de la tija – que s'enganxa a la tija de l'hostatger.
2b. Paràsit de l'arrel – que s'enganxa a l'arrel de l'hostatger.
3a. Holoparàsit – una planta que és completament paràsita i pràcticament no té clorofil·la.
3b. Hemiparàsit – una planta que és paràsita en condicions naturals però també fa algun grau de fotosíntesi. Les hemiparàsites poden només obtenir aigua i nutrients minerals de la planta hostatgera.
La germinació de les llavors de les plantes paràsites ocorre de diverses maneres. Pot ser una germinació química o mecànica. Les plantes paràsites de tiges i arrels han evolucionat per tal de trobar la manera de trobar els seus hostatgers per poder germinar.[2][3]
Les plantes paràsites d'arrels fan servir pistes químiques per a germinar i els cal estar molt a prop de les plantes hostatgeres.[2][3]
Hostes
Algunes plantes paràsites són generalistes i parasiten moltes espècies diferents (Cuscuta spp., Cassytha spp.) i (Odontites verna). Altres plantes parasiten poques o només una espècie. Epifagus virginiana és paràsita de les arrels només del faig americà (Fagus grandifolia). Rafflesia és holoparàsita de la liana Tetrastigma.
↑ 2,02,1Scott, P. 2008. Physiology and behavior of plants: parasitic plants. John Wiley & sons 103-112.
↑ 3,03,1Runyon, J. Tooker, J. Mescher, M. De Moraes, C. 2009. Parasitic plants in agriculture: Chemical ecology of germination and host-plant location as targets for sustainable control: A review. Sustainable Agriculture Reviews 1. p. 123-136.