Conques de carbó i una conca de potassa es van formar sota la pressió dels sediments fluvio-lacustres.
Formació geològica
És un graben, enmig d'un rift, a causa d'una orientació est-oest de l'escorça terrestre i la litosfera, durant l'Oligocè i el Miocè. Per tant, seria una conseqüència directa de la col·lisió entre Euràsia i Àfrica. De fet, forma part d'un sistema de fissures que va des de la vall del Roine fins al fiord d'Oslo per acabar al llac Mjøsa, passant per la vall del Rin.[1] La seva creació es va produir en dues fases des de fa 35 milions d'anys.
Segons les recents mesures geofísiques, la ruptura no arriba a l'escorça inferior de la Terra, de manera que cap procés oceanització està en curs.[1]
La zona de Lalaye-Lubine als Vosges és més gran que l'àrea equivalent de Baden-Baden a la Selva Negra.[3]
No existeix en el complex Vosges del sud un complex de gneis o granit similar a la que es troba en el sud de la Selva negre.
Aqüifer
Situat a sota de la plana, l'aqüífer del Rin (un dels més grans d'Europa) té uns 450.000 km3 d'aigua dolça estimada i subministra a uns 3 milions de persones a França i Alemanya, subministrant el 75% del seu aigua potable i 50 % de l'aigua utilitzada per la indústria.[4] Des de la dècada de 1970 ha sofert una contaminació cada cop més greu de nitrats, pesticides, clorurs i COV.[4]
Referències
↑ 1,01,1Dieter Günther, Der Schwarzwald und seine Umgebung, Seite 103
↑Dieter Günther, der Schwarzwald und seine Umgebung, Seiten 24, 105