Planès, de vegades Planès de la Perxa, és una comuna catalana, a la comarca de la Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès. La dita diu: "A Sant Pere són boniquetes, a Bolquera ja no tant, i a Planès, la flor del ram".
El terme de Planès comprèn quatre veïnats diferents: el de Baix (o el Castell), el del Mig, el de Dalt (o de l'Església) i les Cases de Dellà.
Etimologia
Joan Coromines explica[1] l'origen de Planès a partir del mot comú llatí planitias que evolucionà a planedes, amb pèrdua posterior de la -d- intervocàlica.
Geografia
El terme comunal de Planès, de 142.400 hectàrees d'extensió és situat a l'extrem sud-occidental de la comarca. És[2][3] íntegrament a la dreta de la Tet, on s'enfila des de la mateixa llera del riu cap a les muntanyes que en tanquen la vall pel sud, que depassen els 2.000 m alt (la Tet hi discorre entre els 1.300 i els 1.100 m alt). El límit meridional del terme no acaba d'arribar del tot a la carena axial dels Pirineus: l'en separen els termes d'Eina, de l'Alta Cerdanya, i de Fontpedrosa, del Conflent.
La comuna s'organitza íntegrament en la vall de la Ribera de Planès, des de la seva formació a l'extrem meridional de la comuna, a la Conca, fins al seu abocament en la Tet. El circ on es forma és tancat al sud pel punt més alt del terme comunal, la Torre d'Eina, on es troben els tres termes esmentats. És a 2.828,8 m alt. Des d'aquest cim, el límit de llevant de la vall i de la comuna de Planès, en el seu termenal amb Fontpedrosa, davalla cap al nord pel Serrat dels Llosers, el Roc del Boc, de 2.772,7 m alt, el Serrat de les Esques, el Pic de l'Orri, de 2.558, el Serrat de l'Escaldat, el Pla de Cedelles, la Roca Corba, de 1,829,9, el Pic del Joquiner, de 1.711,6, i la Bola, sempre seguint carenes, fins que arriba a la llera de la Tet davant, al sud-oest, de la Central Elèctrica de la Cassanya, a 1.199,4 m alt, que representa el punt més baix de la comuna. Els tres veïnats de Planès són entre 1.500 i 1.525 m alt.
Pel costat de ponent, des de la Torre d'Eina el límit de la vall davalla cap al nord-oest primer, nord-est després, i finalment nord, pel Serrat de les Fonts cap al Cambra d'Ase, de 2.726,5 m alt, on deixa de marcar el límit amb Eina, de l'Alta Cerdanya, i comença el termenal amb Sant Pere dels Forcats. Després, cap al Puig de l'Home Mort, de 2.506,3, el Puig de Fontseca, de 2.323, la Mata Clara, de 1.520,9, sempre seguint carenes dels contraforts dels cims abans esmentats, fins que arriba a la llera de la Tet a 1.314,1 metres d'altitud.
Tot el límit nord del terme comunal està definit pel curs de la Tet, entre els 1.314,5 m alt acabats d'esmentar i els 1.199,4 de la Cassanya.
Seguint la carretera d'accés al poble de Planès, el primer nucli del poble de Planès que es troba és l'anomenat el Castell, situat[4] a 1.528,9 m alt, aturonat a l'esquerra de la Ribera de Planès. És un petit nucli d'una vintena de cases bastant agrupades en pràcticament tres carrers molt oberts.
No hi ha restes del castell que dona nom al lloc, però l'emplaçament del veïnat pot correspondre perfectament al d'un antic castell, dalt d'un turó que domina la vall baixa de la Ribera de Planès, poc abans que aquest riu s'aboqui en la Tet.
Planès del Mig, o Barri del Mig, o les Cases del Mig
El Barri del Mig és el segon dels veïnats que es troba venint de Sant Pere dels Forcats. És a 1.508,3 m alt, al sud-est[5] del veïnat del Castell i al sud-oest del de l'Església. Just a llevant d'aquest veïnat hi ha la Casa del Comú de Planès.
El forma una trentena de cases que no estan del tot agrupades, esteses al llarg de tres carrers.
Planès de Dellà, o Barri de Dellà
El tercer dels barris de Planès, si hom ve de la Cabanassa i Sant Pere dels Forcats és Planès de Dellà, situat[6] a 1.506,5 m alt. Està format per una vintena de cases mig agrupades que s'estenen al llarg de tres carrers oberts, sense formar un nucli urbà compacte. En alguns mapes és anomenat Planès de Dalt.
Planès de Dalt, o de l'Església, o Cascarols
El quart dels barris de Planès, és Planès de Dalt, o veïnat de l'Església, antigament, Cascarols. És[7] a 1.507,4 m alt, 170 metres al sud del final de la carretera D - 32 (que és el veïnat de Planès de Dellà). A l'extrem nord d'aquest veïnat hi ha l'església de Santa Maria de Planès, modernament dedicada a la Mare de Déu de la Mercè.
Els masos del terme
A causa de les característiques geogràfiques de la comuna, fora de les cases agrupades en algun dels quatre nuclis, en el terme de Planès no hi ha cap més construcció aïllada que l'extrem occidental del Pont Gisclard, l'antic molí de la Molina i l'Estació de Planès, popularment la Gara.
Hidrònims
A part de la Tet, referència sempre obligada al Conflent, Planès té pocs cursos d'aigua. La Ribera de Planès, anomenada Ribera de la Cassanya en el seu tram inferior, abans d'abocar-se en la Tet, és el que vertebra tota la comuna. Cap a la meitat del seu recorregut, a la Comella, rep per l'esquerra el Còrrec dels Fontanals; a l'alçada de Planès del Mig, rep per l'esquerra el Còrrec de les Canarides. Al sector nord-est del terme, i de forma paral·lela al traçat de la Ribera de Planès, es troba el Còrrec de Brullà, amb el Còrrec de la Coma.
De fonts, tampoc no se n'hi troben gaires: els Fontanals, la Font del Prat del Poll, les Fontetes i la Font Fresca.
Les partides i indrets específics del terme de Planès són els Agrals, la Bola, Brullà, el Camp del Blanquer, el Camp de Mont-ros, les Canarides, Cedelles, la Cistella, la Conca, els Corralets, Costalans, les Feixes, les Fontetes, Fontfresca, Fontseca, l'Hortet, la Jaça d'en Trilles, les Jaces, el Joquines, el Malesar, la Mata, l'Orri de Planès, el Pas d'en Xiguent, el Prat del Poll, Roca Punxuda, les Saleres, el Tarter de Cedelles, les Tires, la Tossa i els Tuquets.
Alguns topònims indiquen senyals termenals: el Cim de la Collada dels Cerdans, el Piló del Serrat del Cambra d'Ase, el Piló del Serrat de les Fonts, el Piló del Serrat de Planès, el Prat de Gardella, Roca Corba, Roca Rimera, Roca Punxuda, Roc dels Llosers i Roc del Serrat de les Saleres.
Transports i comunicacions
El poble de Planès està força mal comunicat, a causa de la seva situació geogràfica. Es troba en un atzucac al sud de Montlluís, només accessible per Sant Pere dels Forcats; tanmateix, la proximitat de Montlluís i la presència de l'estació de ferrocarril milloren sensiblement aquesta situació.
Una sola carretera local arriba a Planès: la D - 32 (La Cabanassa - Planès), que uneix aquestes dues poblacions amb la de Sant Pere dels Forcats, que és enmig. Planès dista 1,8 quilòmetres d'aquesta darrera població i 2,3 de la Cabanassa. Montlluís és a 2,4.
El Tren Groc, Vilafranca de Conflent - la Tor de Querol travessa el terme de Planès, on hi ha estació de tren, l'Estació de Planès. És la línia 12 TER Llenguadoc Rosselló. L'Estació de Planès és allunyada al nord-oest dels nuclis de població de Planès, en un lloc accessible a través d'una estreta carretereta local. El tren entra en el terme de Planès a través del Pont Gisclars, de 253 metres de llargària. 800 metres després hi ha l'estació de Planès, i 157 metres després, el Túnel de Planès, de 338 metres de llarg. Al bell mig d'aquest túnel, que té forma d'U, deixa enrere el terme de Planès i entra en el de Sant Pere dels Forcats.
Planès només disposa del TAD (Transport à la demande), com tots els altres pobles petits del Conflent. Tanmateix, la proximitat de Montlluís i la Cabanassa permet als seus habitants d'accedir a mitjans públics de transport, com la línia 260 de Le bus à 1 €.
També per les seves característiques orogràfics, hi ha pocs camins, en el terme de Planès. De camins interiors, hi ha el Camí de Cedelles, el de la Comella, el de la Gara, el de la Jaça, el del Bac de la Comella, la Pista Forestal del Bosc de Planès i la de l'Orri de Planès. Els que uneixen Planès amb els pobles i termes veïns són, a part del Tren Groc, el Camí de Fontpedrosa, el del Cambra d'Ase, el de Montlluís, la Carrerada del Molí del Riu i la Ruta de Montlluís.
Activitats econòmiques
L'economia tradicional de Planès havia estat l'explotació del bosc,
El 1985 es publicava[8] que de les 118 hectàrees conreades pels pagesos de la zona la immensa major part (107 ha) eren prats i farratges per a la ramaderia. Només 6 ha es dedicaven als cereals, i també hi havia algunes parcel·les hortícoles. En aquell moment també comptaven 47 caps de bovins i 213 d'ovins, xifres que sens dubte avui dia han disminuït considerablement.
En l'actualitat, Planès no viu absent del turisme creixent del Conflent i la Cerdanya. L'obertura d'establiments rurals al mateix poble, una església única i les interessants i variades excursions de la zona han fet que sigui habitual veure turistes pels seus camins.
Història
La primera referència escrita de Planès no la trobem fins al 1282 amb la signatura d'un tal R. Catalani de Planedis de parrochia de Emforcats[8] la qual deixa clar que els habitants de Planès prenien com a referent poblacional la parròquia de Sant Pere dels Forcats, en un moment que Planès en devia ser un simple nucli veïnal adjacent. Planès, així com Sant Pere, depenien de la vegueria de Puigcerdà, tot i que la parròquia pertanyia a la diòcesi del bisbat d'Elna. És documentat altres cops el segle xiv. Al segle xv el poble viu un cert creixement econòmic, ja que el procurador reial donava permisos per a fer regatges, desforestacions i ús del molí de farina.
La història de Planès durant l'edat moderna és encara confusa, ja que sovint se l'ha confós amb d'altres Planès que hi ha a Catalunya, com el de la vall del riu Rigard (al Ripollès), i un altre dins de la comuna de Pi de Conflent (al Conflent) el qual, precisament, no és gaire lluny. Molt probablement, l'alta jurisdicció de Sant Pere dels Forcats i de Planès al segle xviii depenia[8] de l'abat de Cuixà Salvador de Copons, mentre que el mixt imperi requeia a la família dels Vilar.
Demografia
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[9]
Actualment no hi ha escola, a Planès. però el poble forma part actualment d'un agrupament pedagògic intercomunal entre la Llaguna, Sant Pere dels Forcats, Montlluís i la Cabanassa, amb Planès com a agregat. A cadacun dels tres darrers pobles, sense comptar-hi Planès, hi ha una secció maternal. L'escola elemental està repartida entre Sant Pere dels Forcats per al nivell més baixa, el primari, Montlluís per al primer curs d'elemental i la Llaguna per al segon d'elemental; a la Cabanassa hi ha els dos cursos d'ensenyament mitjà. L'antiga escola de Planès serveix de Casa del Comú.
L'església de Santa Maria de Planès, actualment anomenada de la Mare de Déu de la Mercè
El Pont Gisclard, o de la Cassanya, la meitat occidental del qual és en terme de Planès.
Referències
↑Coromines, Joan. «Planès». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, VI O - Sai). ISBN 84-7256-852-0.
↑Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
Becat, Joan. «118 - Planès». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Planès». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.