Sharples va néixer a Waipawa, un poble de la regió de Hawke's Bay.[2] La seva mare Ruiha era una maori de l'iwi Ngāti Kahungunu i el seu pare Paul era un esquilador neozelandès de segona generació de família de Bolton, Regne Unit.[3]
La seva educació secundària la va rebre a l'Escola Secundària del Districte de Waipukurau a Waipukurau i al Col·legi Te Aute, en el qual seria head boy o líder estudiantil. Va realitzar la seva educació terciària a la Universitat d'Auckland, on es va graduar amb un BA en geografia i antropologia el 1966, un MA en antropologia el 1968 i amb un PhD el 1976.[2]
Després d'una controvèrsia entre Tariana Turia i altres polítics maoris i el Partit Laborista entre el 2003 i 2004, Turia creà el Partit Maori i Sharples va ser nomenat colíder. En les eleccions de 2005 Sharples va esdevenir diputat en guanyar en la circumscripció electoral maori de Tāmaki Makaurau contra John Tamihere del Partit Laborista; Sharples va rebre el 52,35% del vot contra el 41,24% de Tamihere.[4]
En les eleccions de 2011 de nou guanyà Sharples, però amb una majoria reduïda. Amb el 40,40% del vot, Sharples guanyà. Shane Jones del Partit Laborista quedà segon amb el 35,09% del vot, mentre que Kereama Pene del Partit Mana va rebre el 16,04% del vot i Mikaere Curtis del Partit Verd en va rebre el 8,46%.[6]
Ministre d'Afers Maoris
El Partit Maori va formar una coalició amb el Partit Nacional a l'acabar les eleccions de 2008. En aquesta coalició també en formaven part ACT Nova Zelanda i Unit Futur. Sharples fou nomenat Ministre d'Afers Maoris i des d'aleshores ocupa aquest càrrec. A més, és el Ministre Segon d'Educació i el Ministre Segon de Correccions.[7]
El 2 de juliol de 2013 Sharples anuncià que dimitiria com a colíder del Partit Maori degut a la pressió per part de la colíder Turia i Te Ururoa Flavell, tot i que ell ho atribuí a una necessitat per un canvi i nova cara en el partit.[8] Flavell el succeí a partir del 13 de juliol.[9]
.jpg)
