PROFILBARU.COM

Piotr Stolipin
rus Пётр Арка́дьевич Столы́пин
Nom original	(ru) Пётр Аркадьевич Столыпин
Biografia
Naixement	Пётр Арка́дьевич Столы́пин; Piotr Arkàdievitx Stolipin; 14 abril 1862 ; Dresden (Alemanya)
Mort	5 setembre 1911 (49 anys); Kíiv (Ucraïna)
Causa de mort	homicidi
Sepultura	Monestir de les Coves de Kíiv
Primer ministre de Rússia
	21 juliol 1906 – 5 setembre 1911 ; ← Ivan Goremykin (en) – Vladimir Nikolaïevitch Kokovtsov →
Llista de ministres de l'interior de Rússia
	26 abril 1906 – 5 setembre 1911 ; ← Piotr Durnovó – Alexander Makarov (en) →
Governador de l'oblast de Saràtov
	15 febrer 1903 – 26 abril 1906 ; ← Alexander P. Engelhardt (en) – Sergey Tatishchev (en) →
Governador gubèrnia de Hrodna
	30 maig 1902 – 15 febrer 1903 ; ← Nikolay Urusov (en) – Mikhail Osorgin (en) →
Governador de Hrodna
Membre del Consell d'Estat de l'Imperi Rus
Dades personals
Nacionalitat	Imperi Rus
Religió	Cristianisme ortodox
Formació	Universitat Estatal de Sant Petersburg (1881–1885)
Activitat
Ocupació	Polític
Altres
Títol	Primer Ministre de l'Imperi rus
Família	House of Stolypin (en)
Cònjuge	Olga Stolypina
Fills	Arkadi Stolypine
Pares	Arkady Stolypin i Natalya Gorchakova
Germans	Aleksandr Stolypin
Cronologia
14 setembre 1911	assassinat de Stolypine (fr)
Premis
	Orde de l'Àliga Blanca; Reial orde dels Serafins; Reial Orde Noruec de Sant Olaf; Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer; Orde de l'Àliga Blanca; orde del príncep Danilo I; Reial Orde Victorià; Orde de santa Anna de tercera classe; Cavaller de l'Orde de Sant Alexandre Nevski; cavaller de tercera classe de l'Orde de Sant Vladímir; Orde de Santa Anna de 1a classe; Orde de santa Anna de 2a classe; gran cordó de l'orde de les Flors de Paulownia ;

Piotr Arkàdievitx Stolipin (Dresden, 14 d'abril de 1862 - Kíev, 14 de setembre de 1911) fou un polític rus, primer ministre del tsar Nicolau II de Rússia i ministre de l'Interior com a successor de Piotr Durnovó, des de 1906 fins a 1911.

Va representar un tipus d'alts funcionaris russos oposats a qualsevol reforma política que posés en perill l'autocràcia tsarista, però preocupats alhora per la modernització del seu país. Després de la Revolució russa de 1905, Stolipin va emprendre una reforma liberal en l'agricultura el 1906, per la qual va suprimir el Mir i va liberalitzar la compravenda de propietats agràries. La intenció de Stolipin era crear un grup de camperols pròspers (kulaks) que subministressin suport social al govern del tsar i frenar la lluita de la majoria dels camperols per la terra. Va permetre una modernització agrària que va treure a moltes zones de l'autoconsum cap a una agricultura comercial que podia abastir, per tant, les ciutats.

Va ser una reforma limitada que no va afavorir els més pobres. Va intentar governar amb la Duma, però quan aquesta va rebutjar les seves reformes la va dissoldre i va governar amb ucasos (decrets del tsar). També va dissoldre una segona Duma i va reduir el dret a vot. Aquest període és conegut com la reacció stolipiniana, i durant ella es va aplicar en gran escala la pena de mort per esclafar el moviment socialista. Per aquesta forma autocràtica de governar es va guanyar l'enemistat de la majoria de les organitzacions polítiques russes. El setembre de 1911, Stolipin va ser assassinat a trets per l'anarquista Bagrov, que havia pertangut a la policia.