|
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2023) |
Pilar Massana i Llorens (Solsona, 1951) és una treballadora social, escriptora i política catalana. Diplomada en Treball Social i llicenciada en Història. S'ha caracteritzat pel seu compromís en la millora dels serveis socials a Catalunya.
Des de 1973 treballa a l'Hospitalet de Llobregat. Al final de la dictadura franquista va iniciar-se en el treball comunitari al barri de Can Serra i, des de 1979, als Serveis Socials de l'Ajuntament amb el primer ajuntament democràtic. Al llarg de la seva vida ha treballat a tots els barris de la ciutat, excepte la Florida i el Gornal. El seu article “L'atenció social primària a L'Hospitalet. 1975-1989.” forma part de l'obra col·lectiva Els serveis socials d'atenció primària. Recull de documents 1980-2000. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2003.[1]
Va ser regidora de l'Hospitalet de 1995 a 1999 per la llista d'Iniciativa per Catalunya i després per la d'Esquerra Unida i Alternativa.[2]
Va escriure L'Hospitalet a l'inici del s. XVIII, homes i terres : cadastres de 1718 i 1724. L'Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis de l'Hospitalet / Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, 1985.[3]
L'any 1984 participa activament en el referèndum ciutadà contra l'entrada d'Espanya a l'OTAN. Viatja a Nicaragua, als camps de refugiats saharaui, a l'Iraq i a Bolívia, en missions de solidaritat i de pau. Vinculada de manera molt directa a la Plataforma Aturem la Guerra, de la qual va ser una de les portaveus.[4]
Sòcia fundadora del Centre d'Estudis de l'Hospitalet des de 1983, i presidenta del Centre des del 2007 fins al 2010. Actualment ocupa el càrrec de vicepresidenta.[5]
Va participar amb l'article “Plataforma per l'aixecament de les sancions a l'Iraq”, en l'obra col·lectiva El Moviment per la Pau a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007.[6]
Ha estat guardonada amb la Medalla d'Or del Treball Social 2013, per la seva trajectòria de 40 anys en defensa dels drets socials.[7]
L’any 1982 es va casar amb Jaume Botey i Vallès i actualment és membre de la junta de l'entitat Llegat Jaume Botey i Vallès.[8] El seu compromís amb la gent de la ciutat es va estendre als àmbits del treball social, la cultura i la política.
Referències