Pere Caner i Estrany (Calonge, 23 de juliol de 1922- Calonge, 18 de juny de 1982) era un mestre, escriptor, historiador i arqueòleg que es va especialitzar en la història del Baix Empordà en general i del municipi de Calonge en particular.[1] Des de les primeres eleccions municipals del 1979 fins a la seva mort va ser assessor per a la defensa del patrimoni.[2]
Pere Caner i Estrany va néixer el 1922 a Calonge. Al 29 de març de 1950 va obtenir el diploma de mestre i va començar a ensenyar a l'escola de Calonge.[4] Víctima del franquisme, no va poder continuar exercint de mestre i treballà en l'oficina d'una empresa de construcció de Sant Antoni.[2]
Segons Cati Jiménez i Vila, Pere Caner era «un gran catalanista, que defensava la llengua i la llibertat d'expressió, la nostra cultura, les arrels i lluitava per enaltir i protegir el patrimoni de Calonge que, per a ell era una part molt important de Catalunya.» «Pere Caner era, sens cap mena de dubte, una persona molt especial, fet que el convertia en un líder en molts aspectes. Posseïa una curiositat universal que contagiava als que l'envoltaven, despertant-los l'interès per totes les coses, fins i tot per les més petites, a les quals ell sabia donar la importància que tenien en el seu punt just. Els seus amics compartien amb ell les mateixes aficions i el jovent s'hi afegia perquè els agradava escoltar-lo i s'interessaven en el que ell feia.
Recorrien cada indret, cada font, cada rierol envoltat de natura i recollien i guardaven tots els vestigis del passat que hi descobrien i mentre recorrien la Vall de Calonge, aprenien a respectar la natura dels indrets que trepitjaven i a estimar cada vegada més la seva terra. Perquè en Pere també va ésser un gran mestre,que no imposava mai el seu criteri, sinó que donava als seus alumnes la llibertat de prendre individualment les seves pròpies decisions. Va treballar incansablement i ens va deixar tot un munt de documents escrits que quedaran a la història.»
Com estudiós va fer l'inventari del patrimoni natural i històric del seu poble. S'interessava a tot: la història de les cases nobles i menudes, dels mesters, de la natura. Lluitava per a la protecció del patrimoni. No només s'interessava a la història, però també a l'evolució vers la modernitat i les fenòmens nous, com demostra, per exemple el seu article del 1962 sobre l'antiga discoteca del Camping Cala Gogo, que aleshores es deia Camping Mediterráneo, al qual mostra una obertura d'esperit encara rara a la fi de l'època franquista: «És disbauxa? És divertiment una mica picant? Són elements d'una època i hem de seguir el corrent? Fidelitat a la moda és l'eslògan. Però, és bona moral? No m'hi trenco el cap. És legalment tolerat.»[7]
↑Vilar i Massó, Albert. «Pere Caner i la revista Proa de Palamós». A: Miscel·lània Pere Caner. Sant Feliu de Guíxols: Institut d'Estudis del Baix Empordà, 2007, p. 85-102.
NN «Bibliografia més important de Pere Caner i Estrany». Estudis del Baix Empordà, 1983, pàg. 10.
Aymar i Ragolta, Jaume «Pere Caner i Estrany». Estudis del Baix Empordà, 1983, pàg. 5-9.
Vilar i Massó, Albert. Pere Caner, l'homenot de Calonge, 2007.
Palli i Buxó, Lluís (redacció). Miscel·lània Pere Caner (pdf). Sant Feliu de Guíxols: Institut d'Estudis del Baix Empordà, 2007, p. 200 pàgines [Consulta: 11 juny 2017]. Conté una bibliografia completa de l'obra de Pere Caner i Estrany fet per Albert Vilar Massó.
L'Ateneu Popular de Calonge l'any 2007 va dedicar la Revista de l'entitat per commemorar el 25è aniversari de la mort de Pere Caner i tothom que va voler escriure sobre el mestre, ho va poder fer.
