Escultura pública del 2012, en homentage a Winston Churchill
Pep Codó i Masana (Sant Cugat del Vallès i Sant Cugat del Vallès,1946) és un escultor català. Va aprendre l’ofici de guixaire amb el seu pare i el modelat i la construcció de maquetes, fins que entrà en el mon de l'escultura.
Amb estudis a la Massana, va començar a exposar el 1963. Gabriel Ferrater li va dedicar l'últim escrit sobre art que va realitzar abans de la seva mort. El 1985 es va trobar amb Jorge Oteiza a Madrid, a Arco-85. El 1988 va residir a Nova York a casa de l'escultor Xavier Medina Campeny.[1] El 2001 va presentar la exposició Pedra i Ferro al monestir de Sant Cugat on va mostrar caps adornats amb uns traços mínims. El 2003 va residir a Corea del Sud.[2]
Entre les seves obres públiques destaquen la escultura del parc Kionggi, a Corea del Sud;[3] “Diàleg”, pedra basàltica de Castellfollit de la Roca,[2] ubicat a la plaça de l'Auditori de Sant Cugat, una mena de moai de l'illa de Pasqua, i ‘la Rosa dels Vents’ del Turó de Can Mates.[4] El 2012 va crear un monòlit de 2,2 metres de pedra basàltica de la Garrotxa en format cilíndric amb ondulacions en els Jardins de Winston Churchill, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, homenatge a Winston Churchill.[5][2]
↑Moret, Xavier «Piedra y hierro». El País, 03-07-2001 [Consulta: 26 abril 2021].
↑ 2,02,12,2Pueyo i Masi, Imma «Pep Codó. Escultor a Sant Cugat». GAUSAC. Publicació del Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, Núm. 46-47, 2015, p. 7-58.
↑Monsó, Imma. «Mirar con los dedos» (en castellà). La Vanguardia, dissabte, 10 novembre 2007. [Consulta: 26 abril 2021].
