Els pentastòmides (Pentastomida, del grec penta, 'cinc' i stomos, 'boca') són una subclasse de crustacis maxil·lòpodes molt modificats pèl parasitisme. Tant és així, que durant anys se'ls va considerar un embrancament independent, relacionat amb els onicòfors, però d'afiliació incerta. Estudis moleculars i cladístics (esperma, larves, cutícula) han revelat que els pentastòmides són crustacis, potser derivats dels braquiürs.[1] Es coneixen unes 130 espècies.[1]
Característiques
Els pentastòmides són paràsits obligats de les vies respiratòries de rèptils, aus i mamífers; el cos, que pot assolir els 13 cm de longitud, és vermiforme (té forma de cuc); tenen dos parells d'apèndixs lobulats acabats en ungles quitinoses per a agafar-se al seu hoste. La cutícula és molt porosa i no té quitina. La boca no té de mandíbules.
Són hematòfags, succionant la sang dels seus hostes. No tenen antenes, aparell circulatori, respiratori ni excretor. Són dioics.
Classificació
Segons Martin & Davis (2001),[2] els pentastòmides es classifiquen en dos ordres i nou famílies :
Ordre Cephalobaenida Heymons, 1935
- Família Cephalobaenidae Fain, 1961
- Família Reighardiidae Heymons, 1935
Ordre Porocephalida Heymons, 1935
- Família Armilliferidae Fain, 1961
- Família Diesingidae Fain, 1961
- Família Linguatulidae Heymons, 1935
- Família Porocephalidae Fain, 1961
- Família Sambonidae Fain, 1961
- Família Sebekiidae Fain, 1961
- Família Subtriquetridae Fain, 1961
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3
- ↑ J. W. Martin & G. E. Davis. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County, 2001, p. 132 pp. Arxivat 2006-05-25 at Bibliotheca Alexandrina
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
