Pentació

En matemàtiques, la pentació és la hiperoperació que li segueix a la tetració i és anterior a la hexació. Es defineix com la iteració (repetició) de te

Pentació
Els primers tres valors de l'expressió x[5]2. El valor de 3[5]2 és al voltant de 7.626 × 1012; els resultats per a valors de x més grans són massa grans per aparèixer a la gràfica.

En matemàtiques, la pentació és la hiperoperació que li segueix a la tetració i és anterior a la hexació. Es defineix com la iteració (repetició) de tetracions, tal com la tetració és la iteració de la potenciació.[1] És una operació binària definida amb dos nombres a i b, on a és «tetrada» a si mateix b vegades. Per exemple, usant la notació d'hiperoperació per a la pentació i tetració, vol dir «tetrar» 2 a si mateix 3 vegades, o . Això es pot després reduir a

Etimologia

La paraula pentació (en anglès, «pentation») va ser encunyada per Reuben Goodstein en 1947 de les arrels penta- (cinc) i iteració. És part del seu esquema general per a nomenar les hiperoperacions.[2]

Notació

No existeix un consens general per a la notació de la pentació; per tant hi ha diverses maneres d'escriure l'operació. No obstant això, unes s'usen més que altres i hi ha diferents avantatges entre una i altra forma d'ús.

  • La pentació es pot escriure com una hiperoperació com . En aquest format, pot ser interpretat com el resultat d'aplicar repetidament la funció , per repeticions, començant amb el número 1. De forma anàloga, , la tetració, representa el valor obtingut a l'aplicar repetidament la funció , per repeticions, començant amb el número 1, i la pentació representa el valor obtingut a l'aplicar repetidament la funció , per repeticions, començant amb el número 1.[3] Aquesta serà la notació usada en la resta de l'article.
  • En la notació de fletxa de Knuth, es representa com o . En aquesta notació, representa la funció de potenciació i representa la tetració. L'operació pot adaptar fàcilment la hexació afegint una altra fletxa.
  • En la notació de fletxes encadenades de Conway, [4]
  • Una altra notació proposta és , encara que aquesta no és extensible a hiperoperacions de major ordre.[5]

Exemples

Els valors de la funció de pentació també poden ser obtinguts dels valors en la quarta filera de valors en una variant de la funció d'Ackermann: si es defineix com la recurrència d'Ackermann  amb les condicions inicials  i , llavors .[6]

Com la tetració, la seva operació base, no ha estat estesa a exponents no-enters, la pentació  actualment només està definida per a valors enters de a i b on i , i uns pocs valors enters addicionals que podrien estar únicament definits. Com totes les hiperoperacions d'ordre 3 i més grans, la pentació té els següents casos trivials (identitats) que són veritables per a tots els valors d' a i b en el seu domini:

Addicionalment, es pot definir:

A més dels casos trivials a dalt exposats, la pentació genera nombres extremadament grans molt ràpidament tal que només hi ha uns pocs casos no-trivials que produeixen nombres que poden ser escrits en notació convencional, com es mostra a continuació:

  • (es mostra aquí en notació d'exponents iterats, ja que és massa gran per ser escrit en notació convencional. Cal notar que )
  • (un nombre amb més de dígits)
  • (un nombre amb més de dígits)
  • (un number amd més de dígits)
  • (un number and most de dígits)

Extensió a números negatius o zero

Mitjançant l'ús del superlogaritme, es pot definir quan b és negatiu o zero per a un nombre limitat de valors de b. Per tant, per a tots els valors enters estrictament positius de a, la pentació negativa es defineix de la manera següent:

  • si a > 1.
  • si a > 1.
  • si a > 1.

Pel que fa als valors negatius de a, només pot donar lloc a una extensió. En aquest cas, segons els valors de l'enter positiu b, els tres valors possibles que obtenim són indicats de la següent manera:

  • si b és congruent amb 1 mod 3.
  • si b és congruent amb 2 mod 3.
  • si b és congruent amb 0 mod 3.

Referències

  1. Oettinger, Anthony G.; Aiken, Howard «Retiring computer pioneer» (en anglès). Communications of the ACM, 5(6), p. 298–299. DOI: 10.1145/367766.367776. ISSN: 0001-0782.
  2. «Transfinite Ordinals in Recursive Number Theory» (en anglès). Journal of Symbolic Logic, 12(4), 02-07-2007, p. 123–129. ISSN: 0022-4812.
  3. Knuth, Donald E. «Mathematics and Computer Science: Coping with Finiteness» (en anglès). Science, 194(4271), 17-12-1976, p. 1235–1242. DOI: 10.1126/science.194.4271.1235. ISSN: 0036-8075. PMID: 17797067.
  4. Conway, John Horton; Guy, Richard. The Book of Numbers (en anglès). Springer, 1996, p. 61. ISBN 9780387979939. 
  5. [enllaç sense format] http://www.tetration.org/Tetration/index.html Arxivat 2021-05-06 a Wayback Machine.
  6. Nambiar «Ackermann functions and transfinite ordinals» (en anglès). Applied Mathematics Letters [Nova Delhi], 8(6), p. 51-53.

Vegeu també

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.