Pel·la (Palestina)

Plantilla:Infotaula indretPel·la
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaGovernació d'Irbid (Jordània) Modifica el valor a Wikidata
Map
 32° 27′ 00″ N, 35° 37′ 00″ E / 32.450001°N,35.616669°E / 32.450001; 35.616669
Característiques
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data18 juny 2001
Identificador1554
Mapa de la Decàpolis (ciutats en bermell).

Pel·la (llati i grec: Pella) fou una ciutat de Jordània, una de les ciutats de la Decàpolis a Perea,[1] la ciutat més al nord de les deu d'aquest districte, i al nord-est del riu Jordà, a uns 12 km al sud de Beit She'an (Baysan). Actualment es diu Hirbat-Fahil. El nom que duia al segle xix, Al-Budshe, derivaria del seu nom tradicional.

Fou un estat cananeu vassall d'Egipte i el seu nom llavors era Bihisi. El rei Ayyab hi és esmentat al segle xv aC i Mutbaal ben Labayu de Sequem a la meitat del segle xiv aC; a la meitat del segle xiii aC apareix sota el govern d'un personatge esmentat com Apiru-Anu.

Una colònia macedònia s'hi va establir vers el 310 aC, i la va batejar Pel·la (Pella) en record de la ciutat macedònia del mateix nom ja sota Seleuc I Nicàtor. Antíoc III el Gran la va ocupar; més tard va formar una de les ciutats gregues de la Decàpolis (110 aC) però Alexandre Janeu la va destruir (vers 85 aC) perquè els seus habitants no acceptaven la religió jueva; anys després fou restaurada per Gneu Pompeu (63 aC) i fou incorporada a la Decàpolis. L'any 70, quan Jerusalem fou destruïda, els cristians de la ciutat es van refugiar a Pel·la. Després fou part de la província romana de la Palestina Secunda; vers el segle iii fou seu d'un bisbe.

El desembre de 634 va ser escenari d'una gran batalla entre romans d'Orient i àrabs[2] en què els romans d'Orient van trencar els dics de Baysan i van inundar la zona, però els àrabs van aconseguir passar i van ocupar la ciutat, que va passar llavors al califat dins la província d'al-Urdunn (Jordània), i s'anomenà Fahl i Fihl.

Al segle ix la meitat de la població era encara d'origen grec. Al segle x es va despoblar.

Persones il·lustres

Referències

  1. Atlas Tours: Pella, Jordan
  2. Akram, A.I.. The sword of Allah: Khalid bin al-Waleed, his life and campaigns (en anglès). Adam Publishers & Distributors, 2007. ISBN 8174354670. 

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.