El text de la vida ens deixa veure que era un trobador que es percebia com a arcaic en el moment en què es va redactar. Diu que era del temps de Marcabrú i que feia vers tal com ho fazia adoncs, de paubra valor, de foillas e de flors, e de cans e d'ausels ("feia versos tal com es feien aleshores; de poc valor; de fulles i flors, i cants i ocells"); en realitat, però, aquesta apreciació sembla basada en una poesia que els manuscrits que conserven la vida atribueixen a Peire de Valeira però que en realitat és d'Arnaut de Tintinhac.[1]
L'autor de la vida reforça la poca apreciació que tenia per la poesia de Peire de Valeira amb la darrera frase, demolidora, de la vida: Sei cantar non aguen gran valor; ni el ("les seves cançons no tingueren gran valor; ni ell").
De totes maneres, a falta d'altres dades, també podria ser que fos cronològicament posterior i no contemporani de Marcabrú, com creia el redactor de la vida.
Obra
De la seva obra se'n conserven només dues peces: una cançó i una cobla.
(362,2)[2]So qu'az autre vei plazer / Cui qu'Amors don son voler[3]
↑Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
↑PC 362,1 es va veure després que era en realitat una estrofa d'aquesta composició conservada independentment en un cançoner i, per tant, ha estat retirada del catàleg.
Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Peire de Valeira és el número PC 362]
Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 119
Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 7-8 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K]