Ha estat catedràtic de Dret Internacional Públic i Privat, professor de l'Escola Diplomàtica i membre de l'Institut Francisco Vitòria. Com a empresari en els anys 1950 va fundar la fàbrica San Miguel, Fábricas de Cerveza y Malta, de la que n'era vicepresident i conseller delegat.
Durant el seu mandat al capdavant de la diplomàcia espanyola va haver de fer front al greu problema de la descolonització del Sàhara Occidental, i a la Marxa verda organitzada per Hassan II de Marroc. El 14 d'agost de 1974 fou un dels impulsors del contracte entre Sonatrach (companyia estatal algeriana d'hidrocarburs) i l'espanyola Enagas. Va defensar la conveniència de celebrar un referèndum d'autodeterminació al Sàhara i es mostrà partidari la independència del Sàhara dirigida pel Front Polisario, aliat d'Algèria.[5]
Entre d'altres distincions va rebre les Grans Creus de Carles III, d'Isabel la Catòlica, al Mèrit Civil, Mèrit Militar i San Raimundo de Peñafort. Estava així mateix en possessió de la Gran Creu de la Legió d'Honor francesa.[6]