Altres espècies de Zanthoxylum natives de la Xina, Z. schinifolium, anomenada 香椒子 (xiāng jiāo zi o 青花椒 (qīng huā jiāo, "pebre de flors verdes"), es fa servir com espècia a Hebei.[3] A més altres espècies de Zanthoxylum proporcionen l'espècia africana uzazi.
Pebre de Sichuan recent collida assecada a Gansu.[8]
Ús culinari
El pebre de Sichuan no pica. En lloc d'això té gust de llimona i causa un formigueig i entumiment a la boca,[9] similar al causat per les begudes carbonatades (parestèsia),[10] causat per la presència d'un 3% de hidroxi-α-sanshool.[11] Aquesta espècia s'afegeix a l'últim moment. Sovint l'acompanya l'anís estrellat i el gingebre. A Sichuan també és un ingredient en productes de forneria i galetes, així com de plats com el pollastre Gōng Bǎo.
Des de 1968 fins al 2005,[13] La Food and Drug Administration va prohibir la importació de pebre de Sichuan perquè podia produir el xancre als cítrics, que és una malaltia bacteriana.[14] El 2005, l'USDA i el FDA van anul·lar la prohibició si el pebre s'havia escalfat a uns 70 °C, temperatura que matava els bacteris del xancre.[15][16] A partir del 2007, es va permetre la importació de tot tipus de pebre, independement del tractament.[17]
Referències
↑Xiang, Li; Liu, Yue «The Chemical and Genetic Characteristics of Szechuan Pepper (Zanthoxylum bungeanum and Z. armatum) Cultivars and Their Suitable Habitat». Frontiers in Plant Science, vol. 7, 4-2016, pàg. 467. DOI: 10.3389/fpls.2016.00467. PMC: 4835500. PMID: 27148298.
↑Kanwal, Rabia; Arshad, Muhammed «Evaluation of Ethnopharmacological and Antioxidant Potential of Zanthoxylum armatum DC.». Journal of Chemistry, vol. 2015, 22-02-2015, pàg. 1–8. DOI: 10.1155/2015/925654.
↑Wijaya, CH; I Triyanti and A Apriyantono «Identification of volatile compounds and key aroma compounds in andaliman fruit (Zanthoxylum acanthopodium)». Journal of Food Science Biotechnology, 11, 2002, pàg. 680–683.
