El patrimoni natural, segons la Convenció sobre Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural de 1972,[1] està conformat, a similitud al patrimoni cultural, per:
Monuments naturals d'excepcionalitat estètica o científica constituïts per formacions físicas i biológiques.
Formacions geològiques i fisiogràfiques així com zones delimitades que constitueixin l'hàbitat d'espècies animals i vegetals amenaçades.
Llocs o zones naturals de valor excepcional des del punt de vista científic, conservacionista o estètic.
Marc legal de protecció del patrimoni natural
El patrimoni natural gaudeix d'un conjunt de lleis i categories específiques de protecció que garanteix la seva conservació. Tot i ser considerat un patrimoni immoble, les lleis que el regulen són sensiblement diferents a les que regulen el patrimoni cultural. Les normatives que regulen el patrimoni natural provenen d'àrees com les polítiques forestals, polítiques de l'aigua, de prevenció d'incendis, etcètera. Normatives que, principalment, queden a l'empara de departaments de Medi Ambient.[2] Així, per exemple, la Norma Granada s'ocupa de la valoració d'arbres i arbustos ornamentals.[3][4] per tal de poder declarar-los patrimoni natural i poder ser protegits per llei pels òrgans de govern competents.[5]
↑Diputació de Barcelona «La protecció del patrimoni cultural immoble. Guia per a l'elaboració dels catàlegs municipals de béns protegits». Sèrie Recursos Culturals núm.10. Diputació de Barcelona [Barcelona], 2009.
