Una patent de cors (del llatícursus, 'carrera') era un document atorgat pels monarques o els dirigents de les ciutats estat pel qual el beneficiari (el corsari) obtenia llicència de l'autoritat per atacar vaixells i altres pertinences dels enemics d'aquells. D'aquesta manera, el beneficiari esdevenia part de la marina de guerra de l'estat que l'atorgava.
Les patents de cors foren molt utilitzades durant l'edat mitjana i l'edat moderna quan els estats no podien mantenir marines pròpies o no prou grans.
Les patents de cors en temps de guerra es van escampar per la major part d'Europa[1] al segle xvi.[2] També van ser utilitzades per les nacions americanes durant les guerres d'independència. Es van abolir el 1856 en el tractat de París, que va posar fi a la Guerra de Crimea. Malgrat això, estats com Espanya, els EUA i Mèxic en continuaren donant durant una quarantena d'anys.
Drets d'una patent de cors
Per al propietari
Poder utilitzar els ancoratges i ports de l'estat que l'atorgava.
Tenir accés a les vitualles i subministraments d'una manera igual o similar a aquella de què disposaven les naus regulars de la marina de guerra del país en qüestió.
Poder-la mostrar a l'exèrcit enemic, en cas de ser capturat, i sol·licitar ser tractat com a presoner de guerra, en lloc de com a pirata.
Ascendir al grau de corsari i sentir-se membre de la marina reial.
Mostrar-la com a reclam per al reclutament de la tripulació.
Per a l'estat o ciutat
Poder controlar de certa manera el propietari. Tant és així que Lluís XIV i altres monarques francesos exigien fortes fiances per evitar que els armadors obliguessin els seus oficials a realitzar accions impròpies d'un membre de la marina nacional.
Disposar d'una armada sense necessitat d'invertir en la construcció de vaixells, reclutament de tripulació, armament, etc.
Tenir dret a part dels beneficis obtinguts.
Poder al·legar que les accions realitzades contra països contra els quals no s'estava en guerra, però als quals hom volia molestar, eren obra de pirates aliens a la seva voluntat.
Referències
↑Lord Russell, The French Corsairs p. 11(discussing history of letters of marque: in France the first recorded use of letters of marque and reprisal was 1681).
↑Eastman, Famous Privateers of New England p. 1 (recounting early letters of marque issued in contest between Spain and her revolted Low Countries in 1569).
