Pascual Duarte és una pel·lícula espanyola dirigida per Ricardo Franco, estrenada el 1976. Adaptació d'una cèlebre novel·la de Camilo José Cela. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
Pascual Duarte és un camperol espanyol, caçador furtiu, recluta per força en la guerra de l'Àfrica, pobra, eixut, posseït per la mala sort que es manifesta a través dels seus llargs silencis i les seves mirades que es perden en el buit.
Igual com milers, potser milions d'espanyols de l'època trista i brutal que durant les primeres dècades del segle XX s'alça com a mostra poderosa i irrebatible de les tremendes diferències socials i culturals que assolen i conformen la identitat col·lectiva del país, Duarte viu envoltat d'una violència estructural que a poc a poc s'apropia de fins i tot els seus actes més mínims.
Mentrestant, aquesta mateixa societat que el força a l'ostracisme, a la solitud i a l'autodestrucció no tarda a jutjar-lo, convertint-lo en una víctima més que només espera un destí tràgic.[2]
Repartiment
Premis
Referències
