El parc té una superfície d'uns 1.400 km² de bosc humits i la seva altitud varia entre els 300 i els 1.200 msnm. Va ser declarat parc nacional en virtut d'un decret presidencial en 2000, a més d'altres 13 àrees.[4] Les alçàries més altes de Monte Alén i Monte Mitra (on hi les fonts dels majors rius de l'àrea) es troben dins els límits del parc. El riu Uoro es troba a l'oest del parc. La part oriental del parc està delimitada per la carretera Niefang-Gabon. Hi ha uns pocs pegats de flora de roca. El llac Atoc té tota la seva conca coberta de forest.[4][5]
Les rutes de senderisme estan ben distribuïdes al parc. Els registres d'operacions dins del parc són totalment controlats.[6]
El clima és equatorial càlid i humit, amb una temperatura mitjana al voltant de 25 °C a la planura i de 20–23 °C a les muntanyes. La precipitació mitjana anual és d'entre 3.000–3.500 mil·límetres.[4]
El bosc de Monte Alén alberga una fauna i una flora típica del bosc dens africà amb espècies característiques de la zona forestal guineo-atlàntica. Rics en plantes de la família caesalpiniaceae, els seus boscos presenten una gran riquesa específica.
En 1989 la conservació de la superfície forestal del parc es va dividir en zones per a atorgar concessions per a l'explotació forestal, i es va encoratjar a les activitats agroforestals .[11] Un estudi dut a terme per USAID va observar que la caça de mamífers al parc era un problema greu, que requeria una acció de conservació correctiva urgent.[4] Pel 2005 Caldecott va informar que l'agricultura, la caça i la tala no es permetien al parc.[12]
↑ 7,07,1«Monte Alen National Park». Embassy of the Republic of Equatorial Guinea in the United Kingdom. Arxivat de l'original el 8 de setembre 2015. [Consulta: 26 abril 2015].
Resources, International Union for Conservation of Nature and Natural. IUCN Bulletin. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources, 1989.