Australopithecus robustus o Paranthropus robustus és una espècie extinta d'homínid dels gèneres Australopithecus o Paranthropus segons les opinions d'especialistes paleontòlegs.
Fou descobert a la cova de Kromdraai a Sud-àfrica el 1938 per Robert Broom, que inicialment li donà el nom de Paranthropus robustus, el seu nom específic és a causa de l'aspecte molt llarg dels seus ossos. És més gros que Australopithecus africanus.
Se n'han trobat altres restes a l'Àfrica oriental.
Les restes estan datades entre 1,8 i 1,5 milions d'anys.
El volum del crani és de 530 a 600 cc, la cara allargada i alta amb un accentuat prognatisme. Les peces dentàries són molt massisses i el torus sobre els ulls és molt accentuat. També té un torus occipital. En els mascles s'observa una cresta sagital a la part superior del crani.
DNH 155
Drimolen DNH 155 és el mot amb el qual es coneix un individu mascle de l'espècie Paranthropus robustus amb una cronologia d'entre 2 i 1,2 milions d'anys.
El descobriment d'aquest crani ben conversat d'un mascle adult canvia les hipòtesis anteriors, segons les quals els mascles d'aquesta espècie eren considerablement més grossos que les femelles. Aquestes teories, que comparaven el dimorfisme sexual de Paranthropus amb el que s'observa als primats actuals, s'havien format a partir de l'estudi i la comparació d'altres individus de Paranthropus Robustus trobats amb anterioritat, entre els quals destaca el crani DNH 7, que s'ha interpretat com una femella de mida més petita. Tanmateix, a partir de l'estudi de DNH 155 s'ha arribat a la conclusió que les diferències en la mida de diferents individus de Paranthropus Robustus no era deguda al sexe, sinó a la ràpida evolució que van patir fa aproximadament 2 milions d'anys.
L'individu va ser descobert a les coves Drimolen, de les quals adopta el seu nom, situades al nord-est de Johannesburg, a Sud-àfrica, per un equip d'investigació internacional format per antropòlegs de la Universitat de Washington.
De les seves característiques anatòmiques, el crani de Drimolen DNH 155 mostra una evolució en la mandíbula i les dents, les quals foren provocades a partir d'un canvi climàtic que va canviar profundament la vegetació local. Les dents de DNH 155 estan preparades pel consum d'aliments difícils de triturar i de gran duresa. Aquesta variació anatòmica evidencia un canvi climàtic que va convertir el territori boscos en àrid. Com és el cas dels Paranthropus Robustus, és molt possible que la dieta de Drimolen DNH 155 es basés en una varietat d'arrels, llavors i animals.
L'espècie presenta també una cresta sagital a la part superior del crani, el torus sobre els ulls és molt accentuat i els pòmuls, amples i definits.
Una altra interpretació a l'evolució mandibular de l'homínid és la que afirma que aquesta es deu a l'estrès, provocat també pel canvi climàtic que va limitar els recursos nutricionals del territori. Aquest canvi climàtic és el mateix que va fer desaparèixer altres espècies contemporànies a Paranthropus Robustus, com diverses espècies d'Australopithecus. Mentre que aquestes es van extingir, Paranthropus va aconseguir adaptar-se al nou clima, de la mateixa manera que ho van fer les primeres espècies d'Homo, i va desenvolupar les noves característiques anatòmiques que abans s'havien atribuït al sexe.
Arbre genealògic d'acord a un estudi de 2019:[1]
Referències
Enllaços externs
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
