Una paràfrasi és una figura lingüística en la qual es dona una versió més o menys lliure d'un text, amb altres paraules, per a fer-lo més fàcil d'entendre.[1][2] Via el llatí paraphrasis prové del grec παράφρασις, derivat del verb παρaφράζειν que significa «dir el mateix, amb altres paraules».[3]
En lexicografia s'utilitza la paràfrasi de definició com per exemple: «democràcia, sistema polític on el govern és elegit per la majoria.» La recerca de l'equivalència entre la primera frase i la paràfrasi sempre és un repte per al lexicògraf.[4] Als diccionaris de traducció, la paràfrasi sovint és l'única solució quan no existeix cap equivalència.
En la retòrica era un dels exercicis bàsics a l'època romana que encara s'utilitza en la pedagogia avui: repetir amb paraules pròpies allò que un altre va dir. En l'ensenyament, la paràfrasi pot ser un exercici per a verificar si l'alumne ha ben bé comprés el tema en mostrar que és capaç d'explicar-lo amb les seves pròpies paraules.
La utilització de paràfrasis voluntàriament incorrectes i iròniques de les quals tothom en reconeix immediatament l'original és un procediment literari i periodístic, com per exemple en aquestes paràfrasis de lemes nacionals: «Una, grande y corrupta» (Espanya franquista), o «In Money we Trust» (Estats Units d'Amèrica), «La unió fa la farsa» (Bèlgica) o encara «Liberté, égalité, sexualité» (França).
En la música, des de Franz Liszt és un sinònim de variació.
Referències
