Els papirs Bodmer van ser trobats l'any 1952 a Pabau, prop Dishna, Egipte, l'antiga seu de l'orde dels monjos de Pacomi de Tabenna, el lloc del descobriment no és lluny de Nag Hammadi, a on s'havien trobat uns anys abans els manuscrits de Nag Hammadi. Els manuscrits foren reunits en secret per un xipriota anomenat Phokio Tano del Caire; després viatjaren de contraban a Suïssa,[1] on van ser comprats per Martin Bodmer (1899-1971). La sèrie papir Bodmer es començà a publicar l'any 1954, donant les transcripcions dels textos al francès. Els papirs Bodmer es conserven a la Biblioteca Bodmeriana, a Cologny, als afores de Ginebra. Però alguns papirs de la mateixa procedència van escapar de les mans de Martin Bodmer i es conserven en altres llocs. SirAlfred Chester Beatty va adquirir alguns dels manuscrits, que actualment estan a Oxford, Mississipi, Colònia i Barcelona.[2]
Els papirs Bodner no són documents gnòstics, com la Biblioteca de Nag Hammadi, però porten alguns textos pagans i cristians, parts d'uns trenta-cinc llibres en total, en copte[3] i en grec. El nombre de textos individuals, incloent-hi fragments, arriba a cinquanta.[4] La majoria de les obres es troben en forma de còdex i tres estan escrites sobre pergamí.
Papir 66, és un text de l'Evangeli de Joan, Joan 1:1-6:11, 6:35 b-14: 26 i quaranta fragments d'altres pàgines de Joan 14-21. Datat del segle iii, pertany a la tradició manuscrita anomenada text de tipus alexandrí. Després dels fragments de papir de la llibreria Rylands, el papir 52 és el més antic testimoni de Joan que omet (Joan 5:3 b-4) i (Joan 7:53-8:11).
Papir 75: és un còdex que conté parts parcials dels Evangelis de Lluc i de Joan.
Comparativa
Floyd V. Filson, comparant les dues versions de Joan (el papir Bodmer del segle iii- amb els Chester Beatty Papyri), va arribar a la conclusió que no hi havia un text uniforme dels Evangelis a l'Egipte del segle iii".[5]
Referències
↑A. HM Kessels i PW Van Der Horst, "La Visió de Doroteo (Pap. Bodmer 29): Editat amb introducció, traducció i notes", Vigiliae Christianae 41, 4 pp (desembre de 1987. 313-359, p. 313
↑"La comparació dels tres, que tenen els seus orígens a Egipte, demostra que no hi ha cap text uniforme dels Evangelis a l'Egipte al segle iii ". (Filson 1962: 52).