Entre els anys 1318 i 1523 fou la residència del Veguer de Fora, que exercia les seves competències sobre tots els municipis de la part forana de Mallorca, cosa que conferí a Sineu un cert estatus de capitalitat sobre els municipis rurals de l'illa. L'any 1583, el rei Felip I de Mallorca (II de Castella) el cedí a les monges concepcionistes, que al dia d'avui hi segueixen residint en estricta clausura, les quals han adaptat l'edifici a la vida conventual transformant-lo intensament al llarg dels segles.