Palau Solterra-Barberà

Infotaula edifici Palau Solterra-Barberà
Dades
Tipus	Palau
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura barroca
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
Localització	Canuda, 45-47, Flor, 4 i Av. Portal de l'Àngel, 9
41° 23′ 07″ N, 2° 10′ 24″ E
Format per	Casa Ramon de Sarriera
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	52302
Id. Barcelona	828

El Palau Solterra-Barberà, també anomenat del Marquès de Barberà i de la Manresana,^[1] és un edifici situat a l'avinguda del Portal de l'Àngel (abans plaça de Santa Anna) i el carrer de la Canuda de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.^[2] La finca inclou la Casa Ramon de Sarriera,^[3] no compresa en la declaració de BCIL.^[4]

Història

Segons el Cadastre de 1716, la finca de la cantonada (actual núm. 47 del carrer de la Canuda) era propietat de Ramon Feliu d'Ivorra i Salvà, baró de Cervelló i senyor de Sant Vicenç dels Horts.^[5][6][7] El 1724, va adquirir a Maria de Minguella i de Ciurana,^[8] vídua de Francesc de Fluvià i d'Aguilar,^[9] la finca del núm. 45, separada de la seva per un carreró sense sortida i que arribava fins al carrer de Corder (actualment de la Flor), on hi havia una casa enderrocada al lloc corresponent a l'actual jardí.^[10][11]

Casat amb Manuela de Vilallonga i Sayol,^[12] fou succeït per la seva filla Caterina d'Ivorra i de Vilallonga,^[13][14] que es va casar amb Francesc Xavier de Copons i de Boixadors, senyor de la Manresana i de Pontons, destacat austriacista que s'hagué d'exiliar a Viena.^[15] El primogènit Agustí de Copons i d'Ivorra morí solter el 1762,^[16] i fou succeït pel seu germà Ramon, que el 1767 va rebre el títol de marquès de la Manresana.^[17] El 1774 va vendre la casa que tenia a la plaça de l'Àngel als Ardèvol i va anar a viure al casal de la plaça de Santa Anna,^[18] on el 1791 va demanar permís per a posar un ampit en una finestra.^[19]

Casat amb Maria Lluïsa Despujol i Alemany-Descatllar,^[20][21] el títol i el casal foren heretats per la seva filla Maria Josepa de Copons i Despujol,^[22][23] que es va casar amb Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí, IV marquès de Barberà.^[24] Després de la mort sense descedència dels seus fills mascles, els títols i el casal passaren a mans de la seva filla Maria Josepa de Pinós i de Copons (†1857),^[25] casada amb Josep de Sarriera i Despujol, comte de Solterra.^[26]

El 1849, la marquesa va demanar permís per a remuntar un tercer pis i convertir quatre finestres del segon en balcons al núm. 47.^[11] El 1867, el seu fill Ramon de Sarriera i de Pinós, marquès de Barberà i de la Manresana i comte de Solterra,^[27] va encarregar al mestre d'obres Pau Martorell la remunta d'un tercer pis i la conversió en balcons de les finestres al núm. 45.^[28][11] El 1870 va demanar permís per a enderrocar els núms. 41 i 43 i construir-hi un nou edifici, segons el projecte del mestre d'obres Ramon Soriano.^[29] Tanmateix, va morir aquell mateix any sense veure acabada l'obra, continuada pels tutors del seu fill i hereu Ramon de Sarriera i de Vilallonga.^[11]

Façana del carrer de la Canuda, 45

Casa Ramon de Sarriera al carrer de la Canuda, 41-43

Quarteró núm. 68 de Garriga i Roca (c. 1860)

Durant la Guerra Civil espanyola, el palau va ser confiscat per la UGT i, un cop recuperat pels marquesos de Barberà a mitjans de la dècada del 1940, fou llogat al bibliòfil Josep Porter i Rovira, qui va traslladar-hi la seva llibreria, que es convertí en un punt de reunió de la intel·lectualitat del moment amb una gran activitat cultural i clientela internacional. El 1964, i aprofitant el veïnatge del Cine París (actualment desparegut), el seu fill Miquel Porter va crear la col·lecció cinematogràfica catalana i va convertir una de les sales del palau en un museu de cinema.^[2]

La llibreria va tancar el 1981,^[2] i ja al segle xxi, el palau ha estat adequat a nous usos comercials i d'oficines (H&M),^[11] que han respectat poc l'estructura original.^[2] El 2021, va ser adquirit pel fons voltor BMO Real Estate Partner (actualment Columbia Threadneedle) per més de 80 milions d'euros per a convertir-lo en una macrobotiga.^[30][31]

Descripció

És un palau urbà, compost per planta baixa i tres pisos. Els baixos han estat molt modificats en ser ocupats per establiments comercials, i dels portals adovellats originals, només se'n poden entreveure algunes restes.^[2] Als pisos, el parament és un encintat imitant carreus, i es balcons tenen obertures emmarcades amb carreus de pedra de Montjuïc, també uasada a la cantonera amb el carrer de la Canuda, arrodonida a l'altura del pis principal. El coronament té una cornisa motllurada i a sobre, una barana més moderna.^[2]

L'interior també ha estat modificat, tot i que es conserven molts elements que permeten apreciar la seva gran sumptuositat.^[2]

Vegeu també

• Can Baró
• Casa Mai-Pinós
• Casa Descoll
• Torre Salvana
• Castell de Vilassar
• Palau Solterra (Torroella de Montgrí)

Referències

1. Pons, Agustí «Tres pioners de la represa cultural: Serrahima, Pedreira i Porter». Barcelona Metròpolis, 097, 9-2015 [Consulta: 14 novembre 2023].
2. «Palau Solterra-Barberà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
3. «Casa Ramon de Sarriera». El Poder de la Palabra (EDLP).
4. «Palau Solterra-Barberà». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
5. «baronia de Sant Vicenç dels Horts». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
6. «Ramón de Ivorra y Salvá». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
7. García Espuche i Guàrdia Bassols, 1984, p. 662.
8. «María de MINGUELLA-TERRE y de CIURANA». geneanet. Martín Rodríguez.
9. «Francesc Antoni de FLUVIA-TORRELLES y de AGUILAR». Martín Rodríguez.
10. AHPB, notari Gaspar Sayós, 3-3-1724.
11. Bosch i Bullich, 2018.
12. «Manuela de Vilalonga y Sayol». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
13. «Catalina de Ivorra y Vilallonga». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
14. «Maria Caterina d'IVORRA i de VILALLONGA». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
15. «Francesc Xavier de COPONS-FALCÓ i de BOIXADORS». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
16. «Agustí de COPONS i d'IVORRA». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
17. «marquesat de la Manresana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
18. «Ramon Ignasi de COPONS i IVORRA». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
19. «Marquès de la Manresana. Plaça de Santa Anna. Casa. Posar un ampit a una finestra». C.XIV Obreria C-27/1781-208. AHCB, 14-12-1781.
20. «Maria Lluïsa DESPUJOL i ALAMANY-DESCATLLAR». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
21. «Luisa de Despujol y Alemany-Descatllar». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
22. «Maria Josepa de COPONS i DESPUJOL». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
23. «Josefa de Copons y Despujol». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
24. «José-Esteban-Galcerán de Pinós Alentorn y Sureda-de-Sant-Martíl». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
25. «Josefa de Pinós-Sant Climent y Copons». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
26. «José de Sarriera y Despujol». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
27. «Ramón de Sarriera-Gurb y Pinós-Sant Climent». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
28. «Ramon de Sarriera. Canuda 45. Construir un pis». Q127 1832 bis C. AMCB, 01-06-1867.
29. «Ramon de Sarriera. Canuda 41-43 i (Flor 2-4). Reedificar casas». Q127 Foment 2188 C. AMCB, 24-04-1870.
30. Badrinas, B. «BMO, en el ‘prime’ de Barcelona: compra Portal de l’Àngel 9-11 por 80 millones». Eje Prime, 26-02-2021.
31. Pareja, Custodio. «Columbia Threadneedle, casero de JD Sports: releva a H&M y Disney en Portal de l’Àngel de Barcelona». idealista/news, 08-12-2022.

Bibliografia

• Bosch i Bullich, Antoni. Intervenció arqueològica al Palau Solterra-Barberà. Avinguda del Portal de l'Àngel, 9; carrer de la Canuda, 41-47; carrer de la Flor, 2-4. Barcelona, 3 de maig - 28 de juliol de 2017, abril 2019. 
• Garcia Espuche, Albert; Guàrdia Bassols, Manuel «L'estudi de l'espai urbà de la Barcelona de principis del segle xviii: El Cadastre del 1716». Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, vol. 1, 1984, pàg. 643-673.

Enllaços externs

• «Palau Solterra-Barberà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «Els Copons de la Manresana».