Paitakaran

Paitakaran fou una província i ciutat de la costa de la mar Càspia,[1] poblada pels aghuans i dominada després pels armenis. Era la regió situada al

Paitakaran
Plantilla:Infotaula geografia políticaPaitakaran
Փայտակարան (hy) Modifica el valor a Wikidata
Tipusashkharh Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 39° 14′ 00″ N, 48° 26′ 00″ E / 39.23333°N,48.43333°E / 39.23333; 48.43333

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Paitakaran és a l'est.

Paitakaran fou una província i ciutat de la costa de la mar Càspia,[1] poblada pels aghuans i dominada després pels armenis. Era la regió situada al sud de la confluència entre el Kura i l'Araxes amb aquest riu a l'oest.[2]

La ciutat principal era Paitakaran prop de l'actual Lenkoran.

Limitava al nord amb el districte aghuà de Kazbq; a l'est amb la mar Càspia; al sud amb l'Atropatene i el Gilan; i a l'oest (de nord a sud) amb les províncies armènies d'Uti, Artaskh, Siunia i Baspracània (per la part del Mardpetakan).

Vers el 335 Grigor, fill del patriarca d'Armènia Vartanes, va anar a Aghuània (abans Albània del Caucas) per evangelitzar el país, però fou martiritzat pel príncep arsàcida Sanatruk (Sanesan) que era príncep del Paitakaran, i el qual restava fidel al paganisme. Sanatruk va envair seguidament Armènia ajudat pels alans i altres tribus del Caucas i van assetjar al rei Khosrov II d'Armènia a la fortalesa de Dariunq (després Bayazid) a la província de Kogovit, però fou rebutjat i derrotat prop de Vagharxapat, i després un altre cop davant Oixakan (regió de Aragatzotn), batalla en la qual Sanatruk va morir i en la qual els armenis van rebre ajuda dels romans dirigits pel general Antíoc.[3]

Vers el 550 estava unida a Siunia i la ciutat de Paitakaran fou erigida en seu patriarcal i de l'administració. Vers el 600 va quedar en mans dels Mihrakan, que van esdevenir reis d'Aghuània.

El 623 l'emperador Heracli, va iniciar una campanya a Armènia:[4] va desembarcar a Trebisonda, travessà el Pont i entrá a aquest país. Passaria per Teodosiòpolis fins a Dvin, ocupant ambdues ciutats i seguint fins al Nakhtxivan, entrant fins i tot a la Mèdia, arribant prop de Gandja. Després va passar al districte de Paitakaran, que era de la Siunia. En arribar l'hivern es va establir a Aghuània (623-624).

Després va romandre en mans dels prínceps de Siunia en les quals degué restar fins al segle viii quan s'hi van establir els àrabs. Per la seva història posterior vegeu Baylakan.

Referències

  1. «The Historical Caspian Armenia - Keghart» (en anglès americà), 10-04-2023. [Consulta: 22 març 2026].
  2. Hewsen, Robert H. «BAGAWAN (Region)» (en anglès americà). Encyclopaedia Iranica, 1988. [Consulta: 22 març 2026].
  3. Dum-Tragut, Jasmine; Gippert, Jost. «Caucasian Albania in Medieval Armenian: Sources 5th-13th Centuries». A: Caucasian Albania: An International Handbook (en anglès). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2023-06-19, p. 33-. ISBN 978-3-11-079468-7. 
  4. Howard-Johnston, James. «Armenian historians of Heraclius». A: The reign of Heraclius (610–641): Crisis and confrontation,, 2002, p. 41-62. 

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.