Pablo Simons De Aerschot (Houdeng-Aimeries, La Louvière, Bèlgica, 1922 - Sant Sebastià, 10 d'octubre de 2011) fou un criminal de guerra belga, condemnat per col·laboracionisme amb el règim nazi.[1]
Biografia
Simons De Aerschot, inicià la seva carrera política amb tan sols 17 anys, quan s'afilià al moviment rexista belga, d'ideologia pro-nazi i liderat per Léon Degrelle. Segons els tribunals belgas, durant l'ocupació alemana va ajudar a les forces d'ocupació i a la implementació de l'administració nazi al país, s'afilià a les Joventuts Hitlerianes i se'l relacionà amb la deportació de milers de joves valons a Alemanya per a realitzar treballs forçats. En el seu expedient judicial, consta l'execució d'una vintena de presos que es negaren a la deportació.[1] Algunes veus, però, asseguren que Simons De Aerschot, tingué un doble paper, ja que també va ajudar a fugir a membres de la resistència belga, per evitar que fossin detinguts per les tropes d'ocupació alemanes.[2]
El restaurant de Simons, era un lloc de reunió de criminals de guerra fugits, com Martin Bormann o Klaus Barbie, el carnisser de Lió. L'any 1964 abandona Bolívia i torna a Espanya, fixant la seva residència a Sant Sebastià amb el nom de Paul Jean Léon Simons d'Aerschot, aconseguint ser tan invisible que fins i tot fou contractat pel departament d'Organització Internacional del Treball, de les Nacions Unides treballant a Xipre, Romania, Afganistan i a la República Democràtica d'Alemanya.[3]
L'any 2008, en una visita a Bèlgica, és descobert i detingut, tot i que posa't en llibertat al comprovar-se que els seus delictes havien prescrit. L'any 2011, mor a Sant Sebastià a l'edat de 88 anys.[1]
Referències
