Oğuz Atay (İnebolu, Província de Kastamonu, 12 d'octubre de 1934 - Istanbul, 13 de desembre de 1977) va ser un escriptor postmodern turc. Atay va arribar a la fama amb la seva novel·la Tutunamayanlar, que rebre el Premi de Novel·la de la TRT el 1970. La novel·la es considera una crítica irònica al món dels petits burguesos.[1] Tutunamayanlar va ser traduïda a l'anglès (The Disconnected),[2] alemany (Die Haltlosen)[3] i neerlandès (Het leven in stukken).[4]
Segons Yıldız Ecevit, professora universitària de literatura contemporània, Atay és un model per tots els escriptors moderns de la literatura turca. Per l'escriptora Perihan Mağden és "el nostre Dostoyevski".[5]
Altres obres
- Korkuyu Beklerken (Esperant la por, novel·la)
- Tehlikeli Oyunlar (Jocs perillosos, novel·la)
- Günlük (Diari, memòries)
Obres sobre Atay
- Oğuz Atay'da Aydın Olgusu, Yıldız Ecevit, 1989.[6]
- Ben buradayım−−: Oğuz Atay'ın biyografik ve kurmaca dünyası, Yıldız Ecevit, 2005.
- Geleceği Elinden Alınan Adam, Sefa Kaplan, 2014.[7]
- İçimde Oğuz Atay ile Orhan Gencebay İkizi Yaşıyor, Murat Yalçın, 2013.[8]
Referències