El 1147 va participar en la desastrosa Segona Croada amb Conrad III i trobar-se al comandament d'un cos d'exèrcit. Tot i que aquest és delmat durant la marxa per Anatòlia, va aconseguir arribar a Jerusalem i tornar cap a l'any 1148 o 1149. Va gaudir del favor del successor de Conrad, Frederic I Barba-roja, que va acompanyar a Itàlia el 1154 per a la seva coronació a Roma. El 1158 es va traslladar a França per un capítol general de l'orde cistercenc, viatge durant el qual va visitar la seva antiga abadia de Morimond, on va caure malalt, i hi va morir el 22 setembre 1158.
És un adepte de la teoria històrica translatio imperii, una teoria que fa la base de l'eurocentrisme segons la qual el poder va passar «naturalment» de Roma a Constantinoble, seguidament als llatins, dels llatins als llombards i d'aquests últims als germànics. Otó dibuixa el camí del poder i del coneixement com el poder d'est a oest.[3]
Obres
És autor de dues obres històriques:
La Chronica sive Historia de duabus civitatibus (Crònica o història de les dues ciutats) és una obra històrica i filosòfica en vuit llibres, que segueix a sant Agustí d'Hipona i a Orosi. En l'obra Otó també informa d'una trobada amb el bisbe Hug de Gabala, en aquesta s'assabenta d'un rei cristià nestorià a l'Orient anomenat el Preste Joan (és el primer esment d'aquesta figura llegendària).
Més coneguts són els seus Gesta Friderici Imperatoris[4](Gestes de l'emperador Frederic), escrits a petició del mateix emperador, una de les fonts més importants sobre els primers anys de l'imperi dels Hohenstaufen.[2]
Bibliografia
Thierry Dutour, La ciudad medieval. Orígenes y triunfo de la Europa urbana, p. 57. — Paidós, Buenos Aires, 2005. ISBN 950-12-5043-1
↑ 2,02,1Ketelhohn, Robert «Otto von Freising, Einführung» (en alemany). Domus ecclesiae, 17 desembre 2005 (2005-12-17) [Consulta: 15 febrer 2015].
↑Literatura europea dels orígens: introducció a la literatura romànica medieval. Volum 198 de Manuals Humanitats. Universitat Oberta de Catalunya, p. 16. ISBN 9788497884914.
↑«Gesta» com a plurale tantum neutre significa fetes, gestes.
