Oscar Roberto Panno (Buenos Aires, 17 de març de 1935), és un jugador d'escacsargentí, que té el títol de Gran Mestre des de 1955.[1] Va ser el primer escaquista sud-americà en aconseguir (el 1953) un campionat mundial de la FIDE.[2] Ha estat tres cops campió de l'Argentina, entre els anys 1953 i 1992, amb una diferència rècord de 39 anys entre el primer i el darrer.[3]
Va arribar a assolir un Elo al voltant de 2580 punts. El gener de 2008, quan ja estava virtualment retirat de la competició, el seu Elo era de 2429 punts.
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Resultats destacats en competició
Panno va començar a jugar als escacs al Club Atlético River Plate el 1947, a l'edat de 12 anys. El primer any en què va destacar de forma important fou el 1953, quan va guanyar el campionat juvenil de l'Argentina, el campionat argentí absolut (títol que repetiria posteriorment els anys 1985 i 1992),[4][5][6] el campionat del món juvenil a Copenhague[3][7] (per desempat, després de quedar empatat al primer lloc amb l'alemany Klaus Darga),[8][9] i el prestigiós campionat del Club Argentino de Ajedrez.
Al seu retorn a les competicions, va guanyar tres forts torneigs: Buenos Aires 1968 (+8, =2, -1),[12]Palma 1971 (+7, =8), i Palma 1972 (+6, =8, -1), aconseguint altres resultats importants durant la dècada de 1970, com ara un tercer lloc al fortíssim torneig de Buenos Aires 1970, només superat per Fischer i Tukmàkov.[13]
