Os Lobos és una pel·lícula mudaportuguesa de ficció i drama, dirigida per Rino Lupo el 1923.[1] Prenent com a base l'obra teatral "Os Lobos: Tragédia Rústica em Três Actos" (1920) de Francisco Lage e João Corréa d'Oliveira, el llargmetratge es va convertir en un dels majors èxits cinematogràfics portuguesos de la [dècada del 1920]], assolint difusió internacional i sent identificat com una de les principals influències en l'estil cinematogràfic i la narrativa poètica de l'escola de cinema portuguesa durant les dècades següents.[2][3][4][5][6]
Argument
Després de complir una condemna per un delicte passional, Ruivo, un llop de mar, arriba a un poble de Serra da Cabreira, dominat per la tradició patriarcal, on la dona s'encarrega de les tasques domèstiques o recull llenya i l'home vetlla pels ramats o tala arbres per fer carbó, convertint-se en un element de fascinació i ruptura de l'estructura arcaica.[7][8]
Inspirat en el cinema del Nord d'Europa i l'obra teatral ambientada originalment a Castro Laboreiro dels dramaturgs portuguesos Francisco Lage i João Corréa d'Oliveira, amb només una escena inicial filmada a l'estudi, on apareixen els guionistes de l'obra i el director per convidar l'espectador a conèixer la seva narrativa, Os Lobos es va rodar només en decoracions exteriors, amb llum natural, durant el novembre de 1922 i gener i febrer de 1923, immortalitzant el paisatges naturals de Foz do Douro i Serra da Estrela, així com Porto de Leixões, a Matosinhos, i les localitats de Nelas, districte de Viseu, i São Romão i Valezim, a Seia, districte de Guarda, com eren a principis del segle XX.[9] Volent recrear un naturalisme realista, el director va optar per seleccionar actors gairebé tots desconeguts per al gran públic, amb les úniques excepcions de Joaquim Almada i Sarah Cunha, que ja havien representat l'obra original quan es va estrenar al Teatro Nacional Almeida Garrett.[10][11]
Conegut per no complir els terminis ni tenir cap disciplina de producció, durant el rodatge el projecte va superar cinc vegades el pressupost previst de 50 contes, obligant a la productora cinematogràfica de Porto Ibéria Film Lda. A tancar la seva activitat durant el muntatge de la pel·lícula.[12]
Malgrat la fallida de la seva productora, gràcies al finançament d'alguns patrocinadors privats, Os Lobos va tenir la seva preestrena el 2 de maig de 1923 i es va estrenar el 7 de maig del mateix any, amb vuit parts, al animatògraf, teatre i sala de festes Jardim Passos Manoel, a Porto, seguida de la seva distribució i exhibició en diversos cinemes, fires i espais improvisats de projecció de la pel·lícula arreu del país, com ara a la Terrassa Salão Foz e Chiado de Lisboa, el 12 de maig de 1924, amb sis parts.[13] A causa de l'enorme èxit que va tenir a nivell nacional, després d'una nova edició, la pel·lícula també es va mostrar a fora de les fronteres, concretament a través de la distribució realitzada per Gaumont a França.[14]
Restauració i reconeixements
Vuitanta-vuit anys després de la seva estrena original i amb el descobriment d'una còpia de la pel·lícula de Rino Lupo, considerada una obra mestra del cinema mut europeu, a França, Os Lobos es va restaurar el 2011, i posteriorment es va integrar a la programació de diversos festivals de cinema d'arreu d'Europa, com el II Festival de Cinema Portuguès al Regne Unit.[15]
El 2017 a través del treball de rescat de memòria de Cinemateca Portuguesa, les pel·lícules Mulheres da Beira i Os Lobos van ser tractades i restaurades, rebent un nou llançament en DVD, amb música original d'António Tomás de Lima i Nicholas McNair.[16][17] La campanya va inaugurar una sèrie d'edicions dedicades a la ficció portuguesa produïdes entre 1896 i 1930, així com un nou interès i despertar per la carrera oblidada de Rino Lupo, generant el documental Lupo el 2019.[18][19]
↑Castro, Francisco Martín Peredo; Venegas, Carmen García; Plata, Blanca Aguilar; Jacobo, Pilar Mandujano; Macedo, Alfonso Rodríguez; Orozco, Federico Dávalos; Arroyo, Jacquelinne Sánchez; Reséndiz, Isabel Lincoln Strange; García, Magda Lillalí Rendón. Tinta, papel, nitrato y celuloide: Diálogos entre cine, prensa y literatura en México. UNAM, Dirección General de Publicaciones y Fomento Editorial, 2021-01-15.
↑Passarinho, Hugo (2019). O desenho no cartaz de cinema português : um caso de estudo de 1895 a 1960, Tese de mestrado, Desenho, Universidade de Lisboa, Faculdade de Belas Artes
