Orèades

Les orèades (en grec antic Ὀρεάδες), orestíades o orodemníades van ésser nimfes que protegeixen les muntanyes, d'acord amb la mitologia grega, i aco

Orèades
Infotaula personatgeOrèades

Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup de personatges de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata

Les orèades (en grec antic Ὀρεάδες), orestíades o orodemníades van ésser nimfes que protegeixen les muntanyes, d'acord amb la mitologia grega, i acompanyaven Àrtemis (o Diana). Segons Estrabó hi havia cinc orèades mentre que Virgili, a l'Eneida, parla de mil orèades seguint a Diana. Entre les més conegudes trobem Eco (muntanyes de Citeró), Cal·listo (transformada en l'Ossa Major) o Britomarte (mont Dikti).[1][2][3]

Solen viure a les muntanyes però, de vegades, les nimfes caçadores podien trobar-se a altres indrets, com per exemple a les grutes de les nimfes dels rius i del mar, en escrits de Virgili. Formen part de la vida dels déus i dels humans. Són mortals, però viuen de l'ordre de milers d'anys. S'alimenten d'ambrosia, com els déus, i pot ser aquesta la causa de la seva llarga vida, i també de castanyes, glans i mel, sent els primers mortals que van deixar de menjar carn d'altres mortals, i en particular carn d'humans. Hi ha diferents opinions dels seus orígens, segons els autors, sent una de les més esteses que són «filles de Zeus» o del seu equivalent romà Júpiter. Segons Homer tenen el mateix origen que les nàiades. Són educadores d'alguns déus, com per exemple Bacus, a qui acompanyen sempre als seus seguicis. Ballen a les muntanyes i les roques, vessant i fent créixer els dons de Bacus i de Ceres (Vegeu també Bacants).[2][3]

Tenen cura de les muntanyes, els terrenys salvatges, els boscos, els arbres i de vegades els animals feréstecs, que també poden caçar. No s'ocupen en canvi dels animals domèstics ni dels pastors. Són estimades i acompanyades per Hermes i els sàtirs. Els antics grecs pensaven que cada element, herba, arrel, fruit de l'arbre o de la terra, entre d'altres, tenia una divinitat pròpia, de manera que algunes tenen noms diferents segons el nom propi de la muntanya o del llac que protegeixen, per exemple, o també segons cada element de la natura. Així, per exemple, les orèades o orestíades podien referir-se específicament a les muntanyes, les dríades als boscos i selves i les hamadríades a un arbre en particular, naixent i morint amb ell.[2][3]

Referències

  1. Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 162. ISBN 8429741461. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Mitología universal, Biblioteca ilustrada de Gaspar y Roig, 1864. (castellà)
  3. 3,0 3,1 3,2 Natale Conti, Mitología, Editum, 2006. ISBN 9788483715994 (castellà)

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.