Oreneta cua-rogenca europea

Oreneta cua-rogenca europea

Cecropis daurica rufula
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Hirundinidae
Gènere	Cecropis
Espècie	Cecropis daurica
Subespècie	Cecropis daurica rufula

La oreneta cuarrogenca europea, més coneguda com a oreneta cua-rogenca,^[1] oroneta cua-rogenca^[2] al País Valencià o oronella coa-rogenca a les Balears (Cecropis rufula; syn: cecropis daurica rufula) és un ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).^[3][4] Nidifica al sud d'Europa i el nord d'Àfrica arribant per l'est fins a l'Iran, el Pakistan i el nord-oest de l'Índia. Durant l'hivern migra cap a l'Àfrica i el sud-oest asiàtic.

Als Països Catalans és un ocell estival (de març a octubre), on només manca a les Balears i Andorra. Es calcula que venen cada any unes 2.000 parelles.^[5]

Taxonomia

L'oreneta cuarrongenca europea va ser descrita formalment el 1835 pel zoòleg holandès Coenraad Jacob Temminck amb el nom binomial Hirundo rufula.^[6][7] L'epítet específic prové del llatí rufulus que significa "vermellós".^[8]

Anteriorment l'oreneta cuarrogenca europea era tractada com una subespècie de Cecropis daurica. El Congrés Ornitològic Internacional, en la seva llista mundial d'ocells (versió 14.2, 2024), promogué una reorganització taxonòmica important del gènere Cecropis, segmentant aquest tàxon en tres espècies en funció de diferències morfològiques i la divergència genètica.^[9] Una d'aquestes noves espècies és l'oreneta cuarrongenca europea, la qual es considera monotípica, és a dir, no se'n reconeix cap subespècie.^[10]

El IOC mantingué l'epítet específic original (Cecropis daurica) per a designar a l'oreneta cua-rogenca oriental - stricto sensu.^[9]

Altres obres taxonòmiques, com el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (Desembre 2019), el consideren encara una subespècie de Cecropis daurica.^[4]

Morfologia

• Té la cua forcada, però no tant com l'oreneta vulgar.
• Destaca pel seu carpó lleugerament vermellós i per la franja ocular i pel clatell igualment vermellosos.
• El capell i el dors són de color blau fosc i la part inferior és de color rosat, amb un fi puntejat, més fosc.
• Fa uns 18 centímetres de longitud.

Costums

És un ocell que migra en petits estols a l'Àfrica i a l'Àsia, però és força escassa, i encara més durant el pas corresponent a la tardor.

Alimentació

S'alimenta d'insectes que atrapa al vol.

Reproducció

Ous

Les poques parelles reproductores catalanes se situen en zones obertes amb alguns arbres, en les zones del Cap de Creus i en alguna altra del litoral gironí. En els penya-segats, en les cornises dels edificis i, sobretot, en les voltes de petits ponts, la parella d'orenetes hi fixa un niu de fang amb entrada tubular i el revesteix amb herbes seques i plomes. A l'abril-juny la femella pon 3 o 6 ous que ha de covar durant 14-16 dies. L'alimentació dels novells és duta a terme per ambdós pares i aquells deixen el niu al cap de 20 dies. Fan dues cries.

Distribució geogràfica

Se la pot trobar a Euràsia (des de la península Ibèrica fins a l'Índia i l'Iran) i a l'Àfrica tropical.

La població d'aquesta espècie és molt minsa als Països Catalans (fa 30 anys no hi niava) però es troba en expansió gràcies a l'arribada d'exemplars de l'Europa Oriental.^[11]

Referències

1. «Oreneta cua-rogenca europea». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/09/2013 (català)
2. Oronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de Puçol i Acció Ecologista - Agró. 2016
3. «Swallows». IOC World Bird List Version 14.2. International Ornithologists' Union, 01-08-2024. [Consulta: 27 desembre 2024].
4. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 608. ISBN 978-84-16728-37-4. 
5. Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 182. ISBN 978-84-16728-07-7. 
6. Temminck, Coenraad Jacob. Manuel d'ornithologie, ou, Tableau systématique des oiseaux qui se trouvent en Europe (en francès). 3. 2nd. Paris: H. Cousin, 1835, p. 298. 
7. Mayr, Ernst. Check-List of Birds of the World. 9. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1960, p. 116. 
8. Jobling, James A. «rufula». The Key to Scientific Names. Cornell Lab of Ornithology. [Consulta: 5 octubre 2024].
9. «Species Updates IOC Version 14.2» (en anglès). Congrés Ornitològic Internacional, 25-07-2024. [Consulta: 27 desembre 2024].
10. «Swallows». IOC World Bird List Version 14.2. International Ornithologists' Union, 01-08-2024. [Consulta: 27 desembre 2024].
11. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 82. ISBN 84-315-0434-X

En altres projectes de Wikimedia:
Viquiespècies	Viquiespècies

Enllaços externs

• Estudi de l'oreneta cua-rogenca al Principat de Catalunya.
• L'oreneta cua-rogenca a la província de Burgos. (castellà)
• Vídeos, fotografies i gravacions on the Internet Bird Collection (anglès)
• Àmplia informació sobre aquesta espècie. (francès)
• Oreneta cua-rogenca. UICN 2010. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN (anglès), edició 2010, consultada el 24 de maig del 2011.