Orchestrion

Orchestrion és un instrument musical mecànic que reprodueix de manera automàtica tota una sèrie d'instruments per sonar com una orquestra o banda. És un model evolucionat de caixa de música o orguenet. Hi ha diferents sistemes per a registrar i reproduir la música: cilindres amb de fusta amb pius, un rotlló perforat, o llibres de targetes perforades, inventades originalment per Joseph Marie Jacquard, per teixir motius de manera automàtica.^[1] Els pius o els forats, accionen un sistema de palanques que trametia l'impuls de manera mecànica a cordes, a pistons d'instruments a vent, als martells d'un piano o la percussió o a les vàlvules de tubs d'orgue.

Els primers orchestrions van construir-se a Alemanya. El 1805 Johann Nepomuk Mälzel treia la moda amb el seu panharmònic. Van ser molt populars sobretot al segle xix i la primera meitat del segle xx. El 1847, Michael Welte va construir un dels orchestrions més grans amb uns 590 instruments, l'apogeu del que va esdevenir un veritable ram industrial. A la vora del 1900, només a Alemanya, hi havia més de cinquanta fàbriques d'instruments automàtics.^[1] El 6 d'abril de 1904 va obrir-se a la rambla de Barcelona el Cinematógrafo Belio-Graff que feia propaganda per als concerts amb el seu «magnífico Orchestrion único en España»,^[2] que un any més tard ja era esdevingut el «monumental Orchestrión eléctrico único en el mundo».^[3]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 M. Riat, La generació del so en els instruments musicals» en: Fonaments de la música pàgina 99
↑ «Cinematógrafo Belio-Graff», Barcelofília: inventari de la Barcelona desapareguda, 3 de novembre de 2011
↑ «Cinematógrafo Belio-Graff», La Vanguardia, 30 de març de 1905, pàgina 11

Bibliografia

Herbert Jüttemann: Orchestrien aus dem Schwarzwald: Instrumente, Firmen und Fertigungsprogramme. Bergkirchen: 2004. ISBN 3-932275-84-5 (Orchestrions From The Black Forest).
Q. David Bowers: Encyclopedia of automatic musical instruments: Cylinder music boxes, disc music boxes, piano players and player pianos... Incl. a dictionary of automatic musical instrument terms. Vestal, N. Y.: The Vestal Press, 1988.
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
Alfred Chapuis, Histoire de la boîte à musique et de la musique mécanique, Sriptar Lausanne, 1955.
John Clark, Musical boxes, Londres, 1961.
Jaco Van Witteloostuin & Maas Ruud, Muziek uit stekels en gaten. Over mechanische Muziekinstrumenten, Harfenuhren en andere speelklokken, maar in het bijzonder over de speeldoos, Buren, Ed. Frits Knuf, 1984, 376 pàgines.
Graham Webb, The cylinder musical box handbook, Faber et Faber Londres 1968.
Etienne Blyetelle, Dictionnaire des termes techniques de la boîte à musique i Bulletins du Conservatoire Autonome des Boîtes à Musique, Genève
Alec Templeton as told to Rachael Bail Baumel, Alec Templeton's Music Boxes, Nova York : Wilfred Funk, 1958.
Bowers, Q. David. Encyclopedia of Automatic Musical Instruments. ISBN 0-911572-08-2. Lanham, Maryland: Vestal Press, Inc., 1972.
Ord-Hume, Arthur W. J. G. The Musical Box: A Guide for Collectors. ISBN 0-88740-764-1. Atglen, Pennsylvania: Schiffer Publishing Ltd., 1995.
Reblitz, Arthur A. The Golden Age of Automatic Musical Instruments. ISBN 0-9705951-0-7. Woodsville, NH: Mechanical Music Press, 2001.
Reblitz, Arthur A., Q. David Bowers. Treasures of Mechanical Music. ISBN 0-911572-20-1. New York: The Vestal Press, 1981.
Sadie, Stanley. ed. Musical Box. The New Grove Dictionary of Music and Musicians. ISBN 1-56159-174-2. MacMillan. 1980. Vol 12. P. 814.
Smithsonian Institution. History of Music Machines. ISBN 0-87749-755-9. New York: Drake Publishers, 1975.
R. de Waard, From music boxes to street organs, Ed. The Vestal Press, 1967