Oliclar és una possessió del terme d'Alaró situada al clot d'Almadrà, entre el pujol de Can Xirgo, el puig de Sant Miquel i Can Pendango, a uns 388 met
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Cases de possessió | |||
| Part de | Oliclar | |||
| Primera menció escrita | 1593 | |||
| Construcció | segle XVI | |||
| Ús | agricultura ramaderia | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | malmès | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alaró (Mallorca) | |||
| ||||
| Catàleg | AC148/B (Catàleg de patrimoni d'Alaró, , ) | |||
Oliclar és una possessió del terme d'Alaró situada al clot d'Almadrà, entre el pujol de Can Xirgo, el puig de Sant Miquel i Can Pendango, a uns 388 metres d'altura.
Tot i que l'etimologia és incerta, probablement d'origen romànic precatalà, cal assenyalar que la grafia Oli clar respon a una etimologia popular per analogia semàntica (Llucmajor = Llum Major). El Diccionari Alcover-Moll recull la grafia correcta Oliclar, però sense fer-ne cap explicació de l'etimologia.[1]
Des de 1543 Oliclar i Solleric (Alaró) pertanyien a la família Reus i la seva història va estar vinculada a aquesta família. Miquel Reus en un testament de 1548 deixà Oliclar i una quarta part de Solleric al seu fill segon, Mateu Reus i Ferrandell. El 1593, pertanyia al mercader Gregori Reus. Tenia cases i tafona. Era objecte d'atacs constants dels bandolers i fou proveïda, per a la defensa, d'arcabussos i ballestes. Al principi del s. XVII, era del senyor Pere Antoni Reus i Sastre d'Albenya. Fins a 1642, fou administrada pel mercader Mateu Reus, que en no tenir descendència, la cedí al seu nebot Miquel Reus de Solleric a canvi de 40 quarteres de blat i tota la producció de brossat i formatge, cada any. El 1646, era de Miquel Reus i feia una renda anual de 40 quarteres de blat, dues quarteres d'ordi i dos capons.[2]
Miquel Reus de Solleric i Sastre d'Albenya en testament de 1661 va fer hereua universal la seva filla Caterina Reus i Cifre, casada amb Marc Vallès, instituint un fideicomís que obligava a tots els seus hereus a dur el nom de Reus de Solleric i les armes de la família. El 1667, pertanyia al senyor Marc Vallès d'Almadrà, ciutadà militar, i a la seva esposa Catalina Reus de Solleric. El 1694, era del senyor Miquel Reus de Solleric i Vallès, ciutadà militar i familiar del Sant Ofici. Confrontava amb Solleric, Son Bergues, s'Olivaret d'en Muntaner i les tres possessions del lloc d'Almadrà, denominades Son Ordines, Can Xelet o Son Sampol i Son Vallès.[3] El 1994, és una pertinença de la possessió de Solleric.[4]

A finals del segle xvi la possessió consta que estava dedicada a olivars, tenia una petita vinya i hi havia una guarda de 400 ovelles. Tenia tafona. En el segle següent segueix la documentació que assenyala els conreus olivarers, vinya i conreu de cereals. Com a bestiar de feina hi havia quatre bous, tres mules, dues someres i un cavall. Tenia una gran guarda d'ovelles, amb una notable producció de brossat i formatge. Amb Almadrà, feia un esplet anual d'oliva valorat en una mitjana de 650 lliures.
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.