Oliclar

Oliclar és una possessió del terme d'Alaró situada al clot d'Almadrà, entre el pujol de Can Xirgo, el puig de Sant Miquel i Can Pendango, a uns 388 met

Oliclar
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Oliclar
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCases de possessió Modifica el valor a Wikidata
Part deOliclar Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita1593 Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Úsagricultura
ramaderia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsmalmès Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaAlaró (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 45′ N, 2° 49′ E / 39.75°N,2.82°E / 39.75; 2.82
CatàlegAC148/B (Catàleg de patrimoni d'Alaró, , ) Modifica el valor a Wikidata

Oliclar és una possessió del terme d'Alaró situada al clot d'Almadrà, entre el pujol de Can Xirgo, el puig de Sant Miquel i Can Pendango, a uns 388 metres d'altura.

Etimologia

Tot i que l'etimologia és incerta, probablement d'origen romànic precatalà, cal assenyalar que la grafia Oli clar respon a una etimologia popular per analogia semàntica (Llucmajor = Llum Major). El Diccionari Alcover-Moll recull la grafia correcta Oliclar, però sense fer-ne cap explicació de l'etimologia.[1]

Història

Des de 1543 Oliclar i Solleric (Alaró) pertanyien a la família Reus i la seva història va estar vinculada a aquesta família. Miquel Reus en un testament de 1548 deixà Oliclar i una quarta part de Solleric al seu fill segon, Mateu Reus i Ferrandell. El 1593, pertanyia al mercader Gregori Reus. Tenia cases i tafona. Era objecte d'atacs constants dels bandolers i fou proveïda, per a la defensa, d'arcabussos i ballestes. Al principi del s. XVII, era del senyor Pere Antoni Reus i Sastre d'Albenya. Fins a 1642, fou administrada pel mercader Mateu Reus, que en no tenir descendència, la cedí al seu nebot Miquel Reus de Solleric a canvi de 40 quarteres de blat i tota la producció de brossat i formatge, cada any. El 1646, era de Miquel Reus i feia una renda anual de 40 quarteres de blat, dues quarteres d'ordi i dos capons.[2]

Miquel Reus de Solleric i Sastre d'Albenya en testament de 1661 va fer hereua universal la seva filla Caterina Reus i Cifre, casada amb Marc Vallès, instituint un fideicomís que obligava a tots els seus hereus a dur el nom de Reus de Solleric i les armes de la família. El 1667, pertanyia al senyor Marc Vallès d'Almadrà, ciutadà militar, i a la seva esposa Catalina Reus de Solleric. El 1694, era del senyor Miquel Reus de Solleric i Vallès, ciutadà militar i familiar del Sant Ofici. Confrontava amb Solleric, Son Bergues, s'Olivaret d'en Muntaner i les tres possessions del lloc d'Almadrà, denominades Son Ordines, Can Xelet o Son Sampol i Son Vallès.[3] El 1994, és una pertinença de la possessió de Solleric.[4]

Activitat econòmica

Puig de s'Alcadena, Oliclar i el Puig de Sant Miquel

A finals del segle xvi la possessió consta que estava dedicada a olivars, tenia una petita vinya i hi havia una guarda de 400 ovelles. Tenia tafona. En el segle següent segueix la documentació que assenyala els conreus olivarers, vinya i conreu de cereals. Com a bestiar de feina hi havia quatre bous, tres mules, dues someres i un cavall. Tenia una gran guarda d'ovelles, amb una notable producció de brossat i formatge. Amb Almadrà, feia un esplet anual d'oliva valorat en una mitjana de 650 lliures.

Llocs d'interès

  • Font d'Oliclar. Està en el camí que va de Solleric a Oliclar. És una mineta curta i estreta de 0,40 x 0,30 metres de secció i la seva llargària no passa dels 2 metres. Està construïda de pedra en sec i coberta de lloses llises. Aboca les seves aigües a una pica doble que serveix d'abeurador pel bestiar.[5]
  • Fonts de s'Hort d'Oliclar. N'hi ha dues. Una primera presenta una mina d'uns sis metres de llargada, de secció rectangular (0,90 x 0,60).[6] A uns 150 metres de les cases, en el camí d'accés, hi ha una altra fonteta de mina.[7]

Referències

  1. «Diccionari Català-Valencià-Balear». Arxivat de l'original el 2004-08-26. [Consulta: 21 setembre 2014].
  2. SASTRE DE SA TORRETA, Antoni. Quaderns d'història d'Algaida. Randa i les seves possessions.Algaida: La Mata Escrita, 1983, p. 71-76.
  3. «Oli Clar». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 12. Palma: Promomallorca, p. 51. ISBN 84-8661702-2. 
  4. Amics Arbres
  5. Fonts de Tramuntana. Font d'Oliclar[Enllaç no actiu]
  6. Fonts de Tramuntana. Font de s'Hort d'Oliclar[Enllaç no actiu]
  7. Fonts de Tramuntana. Font de s'Hort d'Oliclar 2[Enllaç no actiu]

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.