 Okenita |
|---|
![]()
Cristalls d'okenita de Khandivali, Maharashtra, Índia |
| Fórmula química | CaSi₂O₅·2H₂O |
|---|
| Epònim | Lorenz Oken  |
|---|
| Localitat tipus | Disko Island (en)  |
|---|
|
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.EA.40 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EA.40 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.10 |
|---|
| Dana | 72.3.2.5 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | triclínic |
|---|
| Hàbit cristal·lí | cristalls típicament fibrosos, raïms de cristalls corbs i boles radials |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 9.69 Å, b = 7.28 Å, c = 22.02 Å; α = 92.7°, β = 100.1°, γ = 110.9°; Z = 2 |
|---|
| Grup puntual | triclínica P1 o P1 |
|---|
| Color | blanc, groguenc, blavós |
|---|
| Macles | lamel·lars |
|---|
| Exfoliació | perfecte en {001} |
|---|
| Fractura | concoidal |
|---|
| Tenacitat | elàstica |
|---|
| Duresa (Mohs) | 4,5 a 5 |
|---|
| Lluïssor | nacrada, vítria |
|---|
| Color de la ratlla | blanca |
|---|
| Diafanitat | transparent, translúcida |
|---|
| Gravetat específica | 2,28 a 2,33 |
|---|
| Densitat | 2,3 |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1.512 - 1.532 nβ = 1.514 - 1.535 nγ = 1.515 - 1.542 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,003 a 0,010 |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 60° |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Símbol | Oke |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
L'okenita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats). Va ser descoberta l'any 1828 a l'illa Disko de la província de Kitaa (Groenlàndia), sent nomenada així en honor del naturalista alemany Lorenz Oken (1779-1851).
Característiques
L'okenita és un fil·losilicat de calci, sense alumini i hidratat, amb fórmula CaSi₂O₅·2H₂O. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: alumini, ferro, estronci, sodi i potassi, que li poden donar tonalitats sempre molt pàl·lides. Cristal·litza en el sistema triclínic, formant els típics cristalls fibrosos i boles radials. La bellesa d'alguns exemplars fa que sigui cobejada pel seu ús col·leccionístic. Cal anar amb compte amb els espècimens d'okenita acolorits, venuts comunament com de la Xina o l'Índia, ja que són una estafa en ser acolorits amb additius artificials.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'okenita pertany a «09.EA: Fil·losilicats, amb xarxes senzilles de tetraèdres amb 4-, 5-, (6-), i 8-enllaços» juntament amb els següents minerals: cuprorivaita, gillespita, effenbergerita, wesselsita, ekanita, apofil·lita-(KF), apofil·lita-(KOH), apofil·lita-(NaF), magadiita, dalyita, davanita, sazhinita-(Ce), sazhinita-(La), armstrongita, nekoita, cavansita, pentagonita, penkvilksita, tumchaita, nabesita, ajoïta, zeravshanita, bussyita-(Ce) i plumbofil·lita.
Apareix en forma d'amígdales en basalts, sent un mineral secundari producte de l'alteració d'aquest basalt. Sol trobar-se associada a altres minerals com: algunes zeolites, apofil·lita, prehnita, calcita, quars o calcedònia.
Referències
- ↑ «Okenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2014].
