|
Aquest article tracta sobre el moviment artístic. Si cerqueu la pel·lícula, vegeu «Novecento».
|
Es denomina Novecento (per al·lusió al segle xx i seguint la tradició del Quattrocento i el Cinquecento) un moviment artístic desenvolupat a Itàlia en els anys 1920-1930. El grup es fundà el 1922 al voltant d'una sèrie d'artistes vinculats a la Galeria Pesaro de Milà, entre els quals es trobaven Anselmo Bucci, Leonardo Dudreville, Achille Funi, Gian Emilio Malerba, Piero Marussi, Ubaldo Oppi i Mario Sironi. Aquests artistes pretenien renovar l'art italià entroncant amb el Renaixement, d'aquí el nom del grup. Estaven liderats per l'escriptora i crítica d'art Margherita Sarfatti, amant de Mussolini i estaven alineats clarament amb el feixisme. El mateix Mussolini inaugurà la primera exposició del grup, realitzada a la Galeria Pesaro el 1923, i també participà en la Biennal de Venècia del 1924.[1]
Estilísticament pretenien trencar amb l'art d'avantguarda europeu, retornant a l'essència de l'art italià, promovent un estil realista, emfàtic i grandiloqüent. Sarfatti atragué al moviment Carlo Carrà, un dels exponents de la pintura metafísica, i altres artistes com Massimo Campigli, Felice Casorati, Marino Marini, Arturo Marini i Arturo Tosi. El Novecento dominà el panorama artístic italià durant una desena d'anys, tot i que no arribà a ser l'estil oficial del feixisme; més tard, el trencament entre Sarfatti i Mussolini provocà la dissolució del grup el 1933.
Referències
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.123. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
Bibliografia
