La normalització o estandardització d'una dissolució química fa referència a l'anàlisi volumètric (valoració) en el qual es determina la concentració exacta d'un anàlit en solució davant d'un patró primari. Les solucions normalitzades també es solen anomenar "patrons secundaris".[1]
En general, la tècnica més apropiada per a la normalització és treballar amb una massa exactament coneguda de patró primari (pesada amb balança analítica) en lloc de preparar una solució patró primari.[2]
Normalització d'una dissolució de NaOH 0,1M amb hidrogenftalat de potassi (ftalat àcid de potassi)
Preparació de les dissolucions
- Preparar 1L d'hidròxid de sodi i guardar-lo en l'ampolla de vidre. (pesar al voltant de 0,4g i dissoldre en 1L)
Riscos previsibles en l'estandardització amb HCl, NaOH i felolftaleïna.
- Preparar una dissolució de ftalat àcid de potassi segons s'indica: assecar l'hidrogenftalat de potassi a 110 oC durant 1h. Deixar refredar en el dessecador (fins aquí ja està fet). Pesar exactament al voltant de 3g de la sal (balança de precisió, quatre decimals). Dissoldre completament i enrassar a 100mL. Homogeneïtzar.[3]
Valoració
Transferir 10mL exactes (pipeta= de la dissolució de KHF al matràs cònic de 50mL i 3 gotes de fenolftaleïna.
Preparar la bureta amb l'hidròxid de sodi (omplir-la i enrassar-la cuidant que la punta de la pipeta quedi completament plena), valorar fins a viratge de l'indicador d'incolor a rosa. El criteri que ens permetrà decidir que hem arribat al punt final serà una coloració rosa feble que es manté durant 15 segons.
Repetir fins a tres resultats molt pròxims.
Esquema per a calcular la concentració de la dissolució de NaOH
