En topologia, els nombres de Betti són uns objectes topològics que Henri Poincaré[1] va demostrar que eren invariants i que va utilitzar per estendre la fórmula polièdrica a espais de dimensions més grans que tres. Per a cada dimensió d'un espai topològic en el que existeixen símplex, el nombre de Betti expressa el nombre de cicles independents en aquesta dimensió.[2]
Definició
Intuïtivament, el nombre de Betti a cada dimensió, és el nombre de talls que es poden fer en una superfície n-dimensional sense dividir-la totalment. Així, per exemple, la seqüència de nombres de Betti d'un espai tridimensional seria: , on representen els nombres de talls que es poden fer en les dimensions 1, 2 i 3 i els zeros següents representen les demés dimensions inexistents.
Formalment, el n-éssim nombre de Betti és el rang del n-éssim grup homològic d'un espai topològic.[3]
Referències
↑Poincaré els va posar el nom de Betti en honor del matemàtic italià Enrico Betti (1823-1892).