Nobuhiko Obayashi

Nobuhiko Obayashi

Nom original	(ja) 大林宣彦
Biografia
Naixement	9 gener 1938 Onomichi (Imperi Japonès)
Mort	10 abril 2020 (82 anys) Setagaya (Japó)
Causa de mort	càncer de pulmó
Formació	Universitat de Seijo institut prefectural Onomichi-kita
Activitat
Ocupació	director de cinema, catedràtic, compositor, director de televisió, muntador, guionista, productor de cinema, productor de televisió
Activitat	1960 -
Ocupador	Universitat de Ciències i les Arts de Kurashiki Universitat Shobi Institut de Disseny de Nagaoka
Obra
Obres destacables (1977) House (1982) Tenkôsei (1983) Toki o kakeru shōjo (1985) Lonely Heart
Família
Cònjuge	Kyōko Ōbayashi
Fills	Chigumi Ōbayashi
Premis
(2019)  Festival de Cinema de Takasaki (2018)  Premi Mainichi de les Arts (2009)  Orde del Sol Naixent, Raigs d'Or amb Roseta (2004)  Medalla amb Galó Morat (1998)  Festival Internacional de Cinema de Berlín (1993)  Premi de l'Acadèmia Japonesa al Millor Muntatge (1992)  Premi de l'Acadèmia Japonesa al millor director (1978)  Blue Ribbon Award al millor novell, per l'obra House

Nobuhiko Obayashi (大林 宣彦, Ōbayashi Nobuhiko) Onomichi, 9 de gener de 1938 - Setagaya, Tòquio; 10 d'abril de 2020)^[1][2] va ser un director, guionista i editor de pel·lícules i anuncis de televisió japonès. Pioner en l'ús de les cintes de 8 i 16 mm. al Japó. Les seves pel·lícules es caracteritzen pel seu estil visual surrealista.

Biografia

Va iniciar estudis de medicina, que va abandonar pel cinema, a mitjan anys cinquanta va ingressar a la Universitat de Seijo per estudiar arts. Al costat de Shuji Terayama i Donald Richie va iniciar diversos projectes de cinema experimental.^[3][4]

Va començar la seva carrera durant els anys 1960 com una figura pionera en el cinema experimental japonès, etapa que va durar deu anys, i dirigint comercials, alguns d'ells protagonitzats per l'actor Charles Bronson per a una campanya de productes masculins, abans de passar a dirigir obres més convencionals, com a televisió i llargmetratges.^[5][6][7]

Etapa experimental

Pioner en l'ús del 8 mm. i 16 mm. considerats per a no professionals i enregistraments casolans, va trobar en aquests format una fórmula econòmica i adaptable al seu concepte que va aplicar a les sèries de curts i mediometrajes on va emprar la tècnica stop-motion –animació en volum– amb un estil personal diferenciat, un exemple d'això van ser Dandanko (1960), E no Naka no Shoujo (1960) ambdues de 8 mm. Al costat de la tècnica stop-motion, va usar muntatges en els quals accelera i desaccelera els plans amb els quals les seves cintes adquireixen dinamisme, aquesta tècnica la va aplicar en Mokuyoubi (1961), Katami (1963), Nakasendo (1963) i a Onomichi (1963) una sèrie de tema paisatgístic. Durant aquesta etapa va emprar a més tècniques com el muntatge fragmentat, música pop inspirat en el fotograva parpelleig. Aquesta etapa finalitza amb Confession en 1968, en el qual el director va passar una període de deu anys sense rodar.^[3][4]

Retorn

Després d'un període de deu anys sense producció, estrena com a director rodant Hausu estrenada 1977. La pel·lícula va ser encarregada per la productora Toho en 1975, qui li va proposar rodar fora del circuit comercial convencional. El guió de Hausu va partir del bombardeig d'Hiroshima i fa un gir de rosca al gènere de terror donant lloc a una cinta experimental aclamada per la crítica internacional.^[3][6]

Dirigió en 1983 Live-action, basada en les novel·les Tok wo Kakeru Shoujo del autor Yasutaka Tsutsui. Malgrat que roman majorment desconegut fora de el Japó, ha rodat més de quaranta pel·lícules en els seus 50 anys de treball en el mitjà. La seva obra pòstuma va ser Labyrinth of Cinema (2019).^[4][5][6][7]

La seva última obra Labyrinth of Cinema (2019), tenia previst la seva estrena el 10 d'abril de 2020, però va ser retardat a causa de la pandèmia mundial per coronavirus.^[8]

Defunció

A l'agost de 2016 va ser diagnosticat de càncer de pulmó en estadi IV, amb una esperança de vida de tres mesos, va morir quatre anys després, el 10 d'abril de 2020, als 82 anys en el seu domicili en Setagaya, a Tòquio, a causa d'aquesta malaltia.^[6][9]

Filmografia parcial

Any	Pel·lícula	Director	Guionista	Productor	Editor	Notes	Ref(s)
1964	Complexe	Sí	Sí	Sí	Sí	Curtmetratge; Primera pel·lícula d'Obayashi en 16 mm	[10]
1966	Émotion	Sí	Sí			Curtmetratge	[11]
1977	Hausu	Sí	Sí	Sí	Sí	També director d'efectes especials	[12]
	Hitomi no naka no houmonsha	Sí				també apareix com actor
1978	Furimukeba Ai	Sí				també conegut com Take Me Away!	[13]
1979	Kindaichi Kosuke no boken	Sí					[14]
1981	Nerawareta gakuen	Sí
1982	Tenkôsei	Sí				També coneguda com Exchange Students
1982	Kawaii Akuma	Sí					[15]
1983	Toki o Kakeru Shōjo	Sí					[16]
1983	Reibyo densetsu	Sí					[17]
1983	Lover Comeback To Me	Sí					[18]
1984	Shounen Keniya	Sí			Sí	Única pel·lícula animada d'Obayashi
1984	Haishi	Sí			Sí
1985	Sabishinbô	Sí
	Shimaizaka	Sí					[19]
1986	Kare no ootobai, kanojo no shima	Sí			Sí		[20]
	Noyuki yamayuki umibe yuki	Sí					[21]
1987	Hyôryu kyôshitsu	Sí	Sí		Sí
1988	Ijintachi to no Natsu	Sí
1989	Pekin no suika	Sí					[22]
1991	Futari	Sí			Sí		[23][24]
1993	Mizu no tabibito: Samurai kizzu	Sí	Sí		Sí		[25]
1994	Onna-zakari	Sí			Sí		[26]
1995	Ashita	Sí					[27]
1998	Sada: Gesaku · Abe Sada no shôgai	Sí			Sí		[28][29]
	Kaze no uta ga kikitai	Sí			Sí
2002	Nagoriyuki	Sí			Sí
2004	Riyû	Sí
2012	Kono sora no hana: Nagaoka hanabi monogatari	Sí	Sí		Sí		[30]
2014	No no nanananoka	Sí	Sí		Sí		[31]
2017	Hanagatami	Sí	Sí		Sí		[32]
2019	Labyrinth of Cinema	Sí	Sí	Sí	Sí	Última pel·lícula

Referències

1. «Ōbayashi, Nobuhiko 1938- - Social Networks and Archival Context». Snac cooperative. [Consulta: 11 abril 2020].
2. «大林宣彦監督が死去 映画「時をかける少女」「転校生」» (en japonès). 日本経済新聞 電子版. [Consulta: 11 abril 2020].
3. «Los fantasmas de Nobuhiko Obayashi». Desistfilm, 10-10-2012. [Consulta: 11 abril 2020].
4. «Ōbayashi Nobuhiko: historias de cine y guerra» (en castellà). Nippon.com, 12-03-2018. [Consulta: 11 abril 2020].
5. «Nobuhiko Obayashi» (en anglès). UbuWeb Film & Video. [Consulta: 7 març 2018].
6. «Falleció el director Nobuhiko Obayashi» (en anglès). Kudasai, 11-04-2020. [Consulta: 11 abril 2020].
7. «Director de “Hausu”, Nobuhiko Ôbayashi, fallece a los 82 años» (en castellà). Tónica. [Consulta: 11 abril 2020].
8. «Fallece el director Nobuhiko Obayashi» (en castellà). Anime Manga Noticias, 10-04-2020. Arxivat de l'original el 2022-09-07. [Consulta: 11 abril 2020].
9. «大林宣彦監督が死去 映画「時をかける少女」「転校生」» (en japonès). 日本経済新聞 電子版. [Consulta: 11 abril 2020].
10. «Complexe - Nobuhiko Obayashi - The Film-Makers' Cooperative». The Film-Makers' Coop. [Consulta: 18 abril 2020].
11. Hudson, David. «Beyond House: Nobuhiko Obayashi». The Criterion Collection, 13-04-2020. [Consulta: 7 novembre 2020].
12. Galbraith IV, 1996, p. 219.
13. Galbraith IV, 2008, p. 312.
14. Ôbayashi, Nobuhiko. «Kindaichi Kosuke no boken». Kadokawa Haruki Jimusho, 14-07-1979. [Consulta: 24 febrer 2022].
15. Ôbayashi, Nobuhiko. «Kawaii Akuma». Nippon-TV, 10-08-1982. [Consulta: 24 febrer 2022].
16. Galbraith IV, 1996, p. 397.
17. Ôbayashi, Nobuhiko. «Reibyo densetsu», 30-08-1983. [Consulta: 24 febrer 2022].
18. «Lover Comeback To Me (1983)» (en anglès). [Consulta: 24 febrer 2022].
19. Galbraith IV, 2008, p. 346.
20. Galbraith IV, 2008, p. 349.
21. Sharp, 2008, p. 44.
22. Variety's Film Reviews 1989-1990. R.R. Bowker, 1991 [Consulta: 10 abril 2020]. 
23. O'Hara, Kate (compiler) «Movies: Theater Guide». New York. New York Media, LLC, 21-10-1991, pàg. 128. ISSN: 0028-7369 [Consulta: 10 abril 2020].
24. Galbraith IV, 1996, p. 135.
25. Galbraith IV, 2008, p. 383.
26. Sloan, Jane. Reel Women: An International Directory of Contemporary Feature Films about Women. Scarecrow Press, 2007, p. 146. ISBN 978-0810857384. 
27. Galbraith IV, 2008, p. 391.
28. Sharp, 2008, p. 190.
29. Bowyer, Justin. The Cinema of Japan and Korea. Wallflower Press, 2004, p. 103. ISBN 978-1904764120. 
30. Masangkay, May. «Filmmaker Nobuhiko Obayashi devotes himself to a message of peace via the big screen». The Japan Times, 16-08-2017. [Consulta: 10 abril 2020].
31. Lee, Maggie. «Film Review: 'Seven Weeks'». Variety, 09-06-2015. [Consulta: 10 abril 2020].
32. Young, Deborah. «'Hanagatami': Film Review». The Hollywood Reporter, 22-06-2018. [Consulta: 10 abril 2020].

Bibliografia

• Federation of Motion Picture Producers in Asia. 34th Asia-Pacific Film Festival, 18-21 de desembre de 1989, Jakarta, Indonesia. Asia-Pacific Film Festival, 1989 [Consulta: 10 abril 2020]. 
• Galbraith IV, Stuart. The Japanese Filmography: A Complete Reference to 209 Filmmakers and the Over 1250 Films Released in the United States, 1900 through 1994. McFarland & Company, 1996. ISBN 978-0786400324. 
• Galbraith IV, Stuart. The Toho Studios Story: A History and Complete Filmography. Scarecrow Press, 2008. ISBN 978-0810860049. 
• Sharp, Jasper. Behind the Pink Curtain: The Complete History of Japanese Sex Cinema. FAB Press, 2008. ISBN 978-1903254547.