Nobel Son

Infotaula de pel·lículaNobel Son
Fitxa
DireccióRandall Miller Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRandall Miller Modifica el valor a Wikidata
GuióRandall Miller Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPaul Oakenfold i Mark Adler Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorFreestyle Releasing i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica i Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena28 abril 2007 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMalibu Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnobelson.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0483756 FilmAffinity: 893896 Allocine: 140206 Rottentomatoes: m/1200985-nobel_son Letterboxd: nobel-son Mojo: nobelson Allmovie: v392258 TCM: 642069 Metacritic: movie/nobel-son TV.com: movies/nobel-son AFI: 64713 TMDB.org: 15676 Modifica el valor a Wikidata


Nobel Son és una comèdia negra estatunidenca sobre una família disfuncional que ha de fer front al segrest del seu fill, després que el pare guanyi el Premi Nobel de Química. La pel·lícula és protagonitzada per Alan Rickman, Mary Steenburgen i Bryan Greenberg.

La gravació es va iniciar el 6 d'octubre de 2005 a Venice Beach, Califòrnia, i va acabar el 17 de novembre de 2005. El tràiler i la pàgina web oficials es van publicar el 12 de gener de 2007.

Repartiment

També hi apareixen Ted Danson, Tracey Walter i Ernie Hudson amb petits papers.

Publicació

La pel·lícula es va projectar entre el 28 d'abril i el 2 de maig de 2007 al Festival de Cinema de Tribeca de Nova York. Tot el repartiment va presentar-se a l'estrena i totes les entrades es van vendre. En general va rebre crítiques molt negatives, amb només un percentatge del 23% a Rotten Tomatoes.[1] Manohla Dargis, escrivint pel The New York Times, va descriure la pel·lícula com un "exercici agressivament sorollós sobre gent dolenta fent coses dolentes entre elles."[2] Roger Ebert va fer-ne una crítica positiva.[3] La pel·lícula va ser considerada entretenida per un entrevistat a Ain't It Cool News.[4]

Referències

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!